El Mallorca perd i cau a la zona de descens (2-1)

ÀRBITRE:Jesús Téllez Sánchez (col·legi català) va tenir una bona actuació. Mostrà targetes grogues a Santamaría al minut 27, Caminero en el minut 54, Fernando al minut 55, Chema al minut 83, Ricardo al minut 90 i a Fernando Niño en temps de descompte.
GOLS:
1-0,minut 5, espectacular jugada de Tote que serveix en safata la pilota a Fernando perquè remati i aconsegueixi el primer gol del Valladolid.
2-0 , minut 59, Tote cedeix la pilota a Luis García que, amb un xut ben col·locat des de la línia frontal de l'àrea, aconsegueix batre Leo Franco.
2-1 , minut 65, Novo fa una passada cap enrere, Albert Luque realitza un control brillant i col·loca la pilota dins la porteria de Ricardo.

INCIDÈNCIES: 10.000 espectadors presenciaren el matx a l'estadi Nuevo Zorrilla i deixaren 3.000 euros a la taquilla. Terreny de joc en males condicions i temperatura extremadament freda.

El Mallorca començà malament l'any 2002 que, al pas que anam, no serà un any europeu sinó que ens haurem de conformar a aconseguir assegurar la permanència a la Primera Divisió. El Reis Màgics d'Orient deixaren ahir a Valladolid un carregament de carbó per a un Mallorca que, tot i gaudir de més i millors ocasions de gol, va acabar perdent el partit per dos gols a un, davant un Valladolid que es limità a aprofitar les seves ocasions i a esperar que anàs corrent el cronòmetre i que el Mallorca perdés ell sol el partit. La derrota i els altres resultats situen el Mallorca a la zona de descens. Potser el factor més positiu per al bàndol mallorquinista va ser l'esperada reaparició d'Ariel Ibagaza, que no decebé els qui esperaven amb ansietat el seu retorn als camps de futbol. Ahir hi hagué dos partits: el que es disputà abans de l'entrada al terreny de joc del menut argentí i el que es jugà després. L'entrada del 10 vermellenc va servir de revulsiu per a uns jugadors mallorquinistes que vagaven per la gespa del Nuevo Zorrilla sense esma i sense encert de cara a la porteria contrària.

El tècnic del Reial Valladolid, Pepe Moré, va fer el seu plantejament tàctic habitual, amb quatre defensors, quatre migcampistes i dos homes en punta. Per la seva banda, Sergio Kresic tornà a situar cinc homes en la línia defensiva, tres a mitjan camp, un home en la mitja punta i un en punta. Aquest plantejament fou rectificat a partir del minut 60, en què el Mallorca passà a jugar amb quatre defensors, quatre migcampistes i dos puntes. La primera meitat, malgrat que donà un saldo negatiu per als interessos mallorquinistes, va ser de clar domini vermellenc, ja que eren els homes de Kresic els que mantenien el control de l'esfèrica i els que disposaven de més ocasions de gol. Un domini que resultà inútil i infructuós, ja que el Valladolid, sense fer res de l'altre món, se n'anà als vestidors amb avantatge al marcador simplement perquè tingué més encert a l'hora de resoldre les jugades d'atac.

En el minut 3 el Mallorca va gaudir de la primera ocasió, en les botes de Luque, que un pèl massa escorat a l'esquerra rematà una pilota que el porter local, Ricardo, acabà rebutjant. En el minut 5 es produiria una de les jugades clau del partit i, sens dubte, la de més bella factura: Tote recollí la pilota a la banda dreta, s'internà a l'àrea, es va desfer de fins a quatre defensors mallorquinistes i amb una espectacular «rabona» va fer una passada que Fernando només hagué d'empènyer a dins la porteria d'un Leo Franco completament venut. El Valladolid només disposaria d'una altra ocasió clara de gol, que es produiria en el minut 32, quan Luis Garcia, absolutament tot sol davant Leo Franco tirà la pilota fora. La resta d'ocasions d'aquests primers quaranta-cinc minuts, fins a cinc, foren per als mallorquinistes. Al minut 10, una bona passada en profunditat d'Engonga, la tocà amb el taló Luque i Paunovic rematà desviat. En el minut 26 Paunovic realitzà una passada creuada dins l'àrea i Novo rematà també fora. Un minut després, en el 27, Luque tragué una falta amb un xut fortíssim que Ricardo rebutja amb una aturada espectacular. En el minut 33 Nadal recollí amb el pit una centrada des del córner i rematà massa fluix. La darrera ocasió del primer temps va ser per a Marcos, que rematà amb el cap per damunt del travesser una pilota penjada per Campano des de la banda dreta.

Amb l'avantatge del conjunt local acabà la primera meitat, que serví per deixar en evidència no tan sols la poca capacitat golejadora dels de Kresic, sinó també el seu sistema defensiu absolutament càndid i caòtic. El mateix Mallorca impotent i despistat que es pogué veure a la primera meitat es pogué veure en els primers minuts de la segona. El Mallorca era en aquells moments un titella en mans d'un Valladolid per a qui no era necessari ni tan sols espitjar l'accelerador. Amb aquest panorama s'arribà al minut 59, quan Tote rebé una pilota a la frontal de l'àrea, que cedí a Luis García, el qual de xut col·locat aconseguí el segon gol del conjunt castellà.

Però va ser a partir d'aquells moments que el Mallorca reaccionà i va fer, per primera vegada, sensació de voler guanyar el partit, i és que al minut 58 Ariel Ibagaza havia entrat al terreny de joc i havia injectat ànim i força als futbolistes del Mallorca. Ibagaza assumí el lideratge del conjunt mallorquí, aconseguí connectar el centre del camp amb la davantera —formada aleshores per Luque i Carlos— i va fer algunes assistències de molt de mèrit. Així, al minut 65, una passada de Novo des de dins l'àrea va ser recollida per Luque amb un magnífic control i amb molta sang freda envià la pilota dins la porteria de Ricardo. El gol i Ibagaza resultaren un autèntic revulsiu per a un Mallorca que posà setge a la porteria castellana i llançà constants atacs, ara sí amb més intenció ofensiva, però amb resultat nul. Ibagaza en el minut 81 i Paunovic en el 89 gaudiren de les darreres ocasions d'un Mallorca que a poc a poc s'anava enfonsant en la derrota i en la zona de descens.