TW
0

Malgrat la importància del partit, la graderia de l'estadi de Son Moix no va registrar el ple que era d'esperar. El públic que es desplaçà fins a l'estadi no arribà a les 20.000 persones. Allò que sí es notà va ser la nombrosa presència d'alemanys a la graderia que gaudiren de valent amb el joc del Schalke i es feren notar cada vegada que l'equip alemany gaudia d'una ocasió o marcava un gol. Ahir, doncs, allò més notable a la graderia no va ser el nombre d'aficionats, sinó que el més important va ser que es pogué mesurar l'estat d'ànim del mallorquinisme a mesura que passaven els minuts i que s'anaven succeint els fets negatius per al club mallorquí.

En aquest sentit és destacable la reacció de la graderia amb el segon gol del conjunt alemany, moment en el qual es començaren a sentir els primers xiulets i, sobretot, és destacable la manera com els aficionats acomiadaren dos dels jugadors que s'hagueren de retirar abans de concloure el partit. Així, mentre un lesionat Miquel Àngel Nadal es retirà amb l'aplaudiment del públic, tot i que acabava de cometre el penal que havia propiciat el segon gol visitant, Samuel Etoo hagué de sentir una xiulada ben sonora. El camerunès, fins i tot, s'encarà a un sector del públic.

A mesura que la situació s'anava degradant, el públic es posava nerviós progressivament. Quan Asamoah aconseguí el tercer gol del Schalke es produí l'explosió definitiva del públic: es produí una mocadorada generalitzada i bona part dels mallorquinistes abandonaren l'estadi. El quart gol ja no el veié molta gent. Pel que fa la llotja, que estava presidida pel propietari del club, Antonio Asensio Mosbah i pel president, Mateu Alemany que hagueren d'escoltar crits de «Mateu, cessa'l».