David Millar, el millor contrarellotgista mundial del moment,
triomfà per segona vegada a la Vuelta a Espanya allà on Óscar
Freire ho volia fer, la seva Torrelavega natal. Millar s'adjudicà
la sisena etapa (180'6 quilòmetres) de la ronda espanyola una altra
vegada per tan sols uns centímetres sobre el colombià del Kelme
Santiago Botero. Botero es retrobà amb la lluita per la general
després de recuperar un terç del terreny que perdé als llacs de
Covadonga, i va veure com Millar li llevava, un altre cop, com a la
cronometrada de Salamanca, la victòria. Però, més enllà de l'èxit
parcial, es topà amb una injecció d'autoestima amb la qual curar la
bronquitis que l'asfixià a l'ascensió a Covadonga. Integraven
ambdós una escapada de set corredors juntament amb Cuesta
(Cofidis), Zarrabeitia i Jaksche (ONCE), Codol (Lampre) i Pérez
(Festina), que esquivaren el dur control del Mapei en el tram final
per tal de preparar l'arribada a Óscar Freire.
El gran grup anava embogit en el seu viatge a la vila natal de
l'excampió del món. Només uns quilòmetres de treva i el grup
recorregué, com si d'un intent del rècord de l'hora es tractàs,
53'400 quilòmetres en els primers seixanta minuts. Massa ràpid
perquè es produís l'anunciada fuga que pronosticava el cantàbric a
la sortida per l'irregular del recorregut fins a les proximitats de
Santander. Poc lúdic fou el seu abandonament en la jornada de Port
Aventura l'any 2000, quan la ronda travessava també el seu entorn
familiar. Freire maldigué aleshores la seva lesió d'esquena i
l'ocasió perduda de lluir el jersei per primer cop davant els seus
paisans. En canvi, enguany el control del grup semblava molt més
dificultós per les ascensions a tres ports de segona (Collado de
Hoz, Ozalba i Carmona) i un altre de tercera (San Cipriano) en els
70 quilòmetres finals. «L'any passat, quan l'etapa era més fàcil,
no s'arribà a l'esprint», apuntà Freire.
Molt a prop va estar de fallar en el seu pronòstic, però la
tàctica ideada pel Cofidis situà Millar al capdavant. En anècdota
quedà l'estirada del Mapei per despenjar en els ports Erik Zabel,
que perdé contacte a la Carmona, davant una estratagema que envià
Iñigo Cuesta de gran peó perquè brillàs el «rei» Millar. Les
darreres costes de l'alt de San Cipriano serviren d'escenari per a
un dur atac del britànic, un dels més ferms candidats a guanyar
també avui en la cronometrada de Torrelavega, contestat per
l'oportunista Botero. La col·laboració de la parella,
d'etapa-general, resultà decebedora per a un Freire a qui se li
escapà l'oportunitat de guanyar en el velòdrom acabat d'estrenar
amb el seu nom.
Darrere, l'ONCE observà com se li sumava Botero a la lluita per
l'or i es posà al capdavant del grup per intentar agafar-lo. Ni tan
sols pogué Freire superara Zabel a l'esprint pels punts de la
regularitat. I el grup de Saiz es deixà 58 segons en la general amb
el corredor de Medellín la vigília de la segona cronometrada que
reubicarà la llista d'aspirants. Óscar Sevilla diu que no li
importa cedir el lideratge i que intentarà recuperar-lo en els
Pirineus; Mercado encara falla contra el rellotge; Beloki suspira
per canviar el groc de l'ONCE pel daurat a Torrelavega; Igor
González no es descarta, quasi no se sent Heras, i Casero, com
Botero, s'aproximaran al número 1.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.