E.P.Ljubljana30/05/01 0:00
TW
0

L'italià Denis Zanette, de l'equip italià del Liquigas, va aconseguir la victòria a la desena etapa del Giro d'Itàlia que va discórrer entre Lido di Jesolo i Ljubljana, a Eslovènia, sobre 212 quilòmetres. No obstant això, la victòria una vegada més va rondar els interessos espanyols, en aquest cas en la figura d'Isidro Nozal, de l'ONCE-Eroski, que finalment va acabar en tercera posició. Nozal va protagonitzar una escapada de prop de 130 quilòmeters junt a altres vuit ciclistes, en els quals també es trobava Zanette, i es va veure sorprès, al igual que els seus companys, quan tan sols restava un quilòmetre per la meta. L'aventura dels escapats s'havia iniciat a penes superat el quilòmetre 80, quan el mateix Nozal va ser el primer a rompre les hostilitats.

Al ciclista de la ONCE se li varen afegir vuit «jornalers de la glòria», en una etapa que fins aquell moment havia transcorregut per la normalitat, i on només una intent d'Ullrich havia posat certa dosi d'alarmisme dins el pilot. Els nou fugats, entre els quals es trobava un altre espanyol, David Navas (ibanesto.com), i homes com Hauptman o Manzoni, varen adquirir ràpidament les primeres diferències amb respecte a un permisiu pilot. Així, en només 40 quilòmetres, les diferències ascendiren fins als 5.38 minuts. Aquesta situació va provocar que l'equip del líder, el Fassa Bortolo, asumís la responsabilitat de la carrera en previsió de mals majors.

Els avantatges dels nou fugats varen començar a baixar, malgrat que lentament. Per l'Intergiro, una vegada creuada la frontera eslovena en la qua era la primera ocasió en aquesta edició que el Giro abandonava les terres transalpines, era Manzoni (Alexia) qui passava en primera posició. Amb les distàncies consolidades, l'enteniment que fins aquell instant havia marxat a la perfecció, va començar a rompre's. D'aquesta forma varen començar a succeir-se els primers atacs al capdavant de la carrera protagonitzats per Casarotto (Alessio) i Sacchi. Aquesta situació, lluny de ser contraproducent, va resultar beneficiosa per la fuga que de nou va aumentar les seves diferències amb un pilot que no s'organitzava per damunt dels set minuts.

Amb la victòria ja assegurada, els homes amb menys possibilitats si la fuga es decantava a l'esprint, començaren a utilitzar les seves cartes, intentant sorprendre. Va ser David Navas el primer a intentar-ho, malgrat que el seu intent no fructificà. Quan restava un poc més d'un quilòmetre, va ser Zanette qui prengué uns metres d'avantatge, davant la passivitat dels companys de fuga, aconseguint un avantatge que va ser definitiu. El gran grup arribà a més de 10 minuts, amb tots els favorits.