El Palau va ser un infern per al Granada

Amb bombos, sí, però situats just a l'altra banda de la seva ubicació habitual, la Penya enganxà la resta d'aficionats a crear un ambient ensordidor, animós, cridaner, de tensió,... de play-off. Quan el joc es va convertir en el protagonista, els xiulets varen donar pas a l'admiració per un joc diametralment oposat al de dilluns, amb intercanvi de cistelles i un bàsquet fluid, almenys a estones. Amb el públic entregat a la causa, només algunes fases de joc desconcertant del Drac Inca feia baixar la guàrdia.

Però no durava gaire el desencís, ja que algunes decisions i actituts des de la banqueta (...pobre «Monti»!) feien passar l'estona fins que Stacey agafava un altre pic la bona onda i deixava bocabadats tots els assistents. Els minuts finals, tot un exemple del que és gaudir de l'avantatge pista. L'entrenador de Granada ho reconegué. Una cridòria com no es recorda, quan tocava defensar l'atac del Granada. Tot el Palau defensava. I ànims per als seus, fins i tot per als que fallaven (Villar). Al final, premi, victòria, viatge a Granada el diumenge, i el somni d'un equip balear ACB encara viu.