Potser perquè no era dilluns, potser per tota la polèmica que
havia envoltat el partit (ara tanc la pista, ara no), potser perquè
els aficionats es concienciaren que era decisiu,... per alguna raó,
o per totes plegades, el ben cert és que ahir el Palau va viure un
ambient ideal. Ple fins als límits possibles, però, el més
important, des d'un quart d'hora abans de començar el partit, uns
seguidors equipats amb xiulets varen fer ensordidora la presentació
i l'inici del matx. Els Bèsties Negres, sempre fidels, havien rebut
una bufetada de la Federació, i bé que els la recordà.
Amb bombos, sí, però situats just a l'altra banda de la seva
ubicació habitual, la Penya enganxà la resta d'aficionats a crear
un ambient ensordidor, animós, cridaner, de tensió,... de play-off.
Quan el joc es va convertir en el protagonista, els xiulets varen
donar pas a l'admiració per un joc diametralment oposat al de
dilluns, amb intercanvi de cistelles i un bàsquet fluid, almenys a
estones. Amb el públic entregat a la causa, només algunes fases de
joc desconcertant del Drac Inca feia baixar la guàrdia.
Però no durava gaire el desencís, ja que algunes decisions i
actituts des de la banqueta (...pobre «Monti»!) feien passar
l'estona fins que Stacey agafava un altre pic la bona onda i
deixava bocabadats tots els assistents. Els minuts finals, tot un
exemple del que és gaudir de l'avantatge pista. L'entrenador de
Granada ho reconegué. Una cridòria com no es recorda, quan tocava
defensar l'atac del Granada. Tot el Palau defensava. I ànims per
als seus, fins i tot per als que fallaven (Villar). Al final,
premi, victòria, viatge a Granada el diumenge, i el somni d'un
equip balear ACB encara viu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.