TW
0

El Gran Premi de Malàisia, segona prova de la temporada de Fórmula 1, té quasi tots els números per passar a la història de la competició com la cursa més boja del Mundial del 2001, malgrat que ni tan sols això no va bastar per impedir que el tricampió del món, Michael Schumacher (Ferrari), tornàs a pujar al lloc més alt del podi, per sisena vegada consecutiva. El seu company d'escuderia Rubens Barrichello fou segon, mentre que l'escocès de McLaren Mercedes David Coulthard quedà tercer. El finès Hakkinen pogué sumar el seu primer punt en aquest decebedor inici de temporada. No va ser fins a la segona volta quan es va remoure la cursa, en la qual els Ferrari ja estaven llançats en solitari. Començà a ploure i el recorregut s'assemblà més aleshores a una pista de patinatge que no a un circuit.

Els Ferrari foren els primers a iniciar el ball: Schumacher i darrere d'ell Barrichello patiren sengles sortides de pista, just a la zona on Panis havia trencat el seu motor, i així l'italià Trulli (Jordan) quedà al capdavant de la cursa. De la volta 4a a la 10a, la cursa romangué suspesa amb el Safety Car sobre el recorregut. Quan es rellançà la prova, tan sols quedaven en pista quinze cotxes, un grup tancat per al jove espanyol Fernando Alonsi. Fou amb un total de set pilots fora de cursa, que aquesta es reinicià amb els Ferrari en posicions endarrerides, amb Barrichello en desè lloc i Schumacher just al darrere, mentre que David Coulthard (McLaren Mercedes), que havia sortit de la vuitena posició, es trobà primer.

Els Ferrari no es torbaren a reaccionar. L'alemany no perdonà ni el seu germà "un dels primers que superà. Així, no es torbà gaire a ocupar el primer lloc. Rodava cinc segons més ràpid que no Coulthard, darrer pilot que hagué de superar. Per la seva part, Fernando Alonso frustrà les apostes del seus propis mecànics, que estaven segurs que el cotxe s'acabaria trencant. Finalment, acabà penúltim, malgrat entrar en nombroses ocasions dins boxes.