Rafa (0), Rojas (1), Roteta (1), Larrainzar (2), Valcarce (-), Francisco Javier Rufete (2), De los Santos (1), Movilla (2), Zárate (2), Darío Silva (2) i Dely Valdés (1).
Iznata (2) substituí Valcarce, que es lesionà després d'un gran xut cap a la porteria de Leo Franco, en el minut 18, Agostinho (2) entrà per Zárate en el minut 63 i Canabal (-) suplí Rojas en el minut 68.
Leo Franco (3), Olaizola (1), Niño (2), Nadal (2), Miquel Soler (1), Novo (1), Marcos (2), Engonga (1), Carreras (1), Finidi (0) i Luque (1).
Armando (2) substituí Àlvaro Novo en el minut 69, Siviero (-) va entrar per Carreras en el minut 80 i Carlos (-) suplí Luque en el minut 89.
Alberto Undiano Mallenco (2) del Comitè de Navarra. Va tenir una bona actuació, malgrat que fou protestat pel públic local. Amonestà amb targeta groga Marcos en el minut 8, Darío Silva en el minut 24, Luque en el minut 51 i Fernando Niño en el minut 59.
minut 31, Albert Luque fa una innocent passada dins l'àrea del Màlaga i el porter del conjunt local, Rafa, es fa un embull amb la pilota i l'acaba introduint dins la seva pròpia porteria.
MÀLAGA:1MALLORCA:ÀRBITRE:GOLS:0-1:
Passava un minut de la mitja hora de joc i el públic que havia acudit a La Rosaleda no donava crèdit al que acabava de veure: una centrada xut, en semierrada i completament innocent de Luque cap a l'àrea del Màlaga havia acabat, inexplicablement, en gol. El porter debutant del conjunt local, Rafa, s'havia embullat i havia introduït la pilota dins la seva pròpia porteria. Una jugada que segurament farà la volta al món en la secció d'errades increïbles, i que donava la victòria a un Mallorca que fins aleshores havia creat poc perill.
Així, el conjunt mallorquinista aconseguí una important victòria traient màxim rendiment d'un cop de sort i d'un bon treball defensiu.
Duel entre els dos tècnics més veterans de la Primera Divisió, que guanyà Aragonés i en el qual feren un plantejament similar. Joaquín Peiró va situar quatre homes en defensa, quatre en la línia del mig camp, amb Movilla i De los Santos situats en el pivot i dos homes en punta. De la seva banda, Luis Aragonés, condicionat per les baixes obligatòries d'Ibagaza i d'Etoo, situà quatre homes en defensa, quatre en el mig camp, Finidi com a mitjapunta i Luque com a únic home en punta.
El partit començà amb els dos equips realitzant un futbol viu i intens, amb domini altern, però amb el Màlaga fent un joc més vertical.
Durant els primers quaranta-cinc minuts hi hagué poques ocasions de gol i les més clares foren per als davanters del conjunt andalús.
La primera oportunitat de marcar va ser per a Luque, que en el minut 11 rematà amb el cap una bona passada de Carreras des de l'esquerra. La pilota va ser rebutjada per Rafa.
Les altres ocasions d'aquest primer temps varen tenir color blanc-iblau. En el minut 17 Valcarce quedà sol davant Leo Franco, però el porter desvià la rematada del malaguista.
L'home que dugué més perill a la porteria mallorquinista va ser sens dubte Zárate, que va gaudir de tres bones ocasions de marcar. Al minut 26 un bon xut des de fora de l'àrea surt fora llepant el travesser. Al minut 27 un xut duríssim del basc s'estavella al pal esquerre de la porteria de Franco, i al minut 36 ho tornà a intentar des de fora de l'àrea i la pilota acabà també fora del terreny de joc.
A mesura que s'acostava la mitja part, els homes de Peiró aconseguien el control del joc, molt ben dirigits des de l'eix central del camp per Movilla i amb els dos puntes, Dely Valdés i Darío Silva obrint espais i lluitant a vida o mort amb els centrals mallorquinistes, Nadal i Niño. El Mallorca plantava cara al mig camp i demostrava molta concentració i bona col·locació en defensa, però trobava a faltar la tasca d'enllaç amb els atacants que habitualment fa Ibagaza.
La primera meitat acabaria amb l'avantatge mallorquinista que li havia regalat el porter Rafa amb el seu autogol en el minut 31.
La segona meitat començà amb un Mallorca molt més replegat, amb clara vocació defensiva i amb un Màlaga molt més llançat a la recerca del gol, amb intenció clarament ofensiva i amb Rufete que havia començat el partit per la banda dreta i que jugà la segona meitat per l'esquerra, com a autèntic ariet per intentar afluixar la murada mallorquinista.
El Mallorca es defensava amb ordre i amb contundència, però a mesura que transcorrien els minuts, la pressió local es feia més insistent, potser per això Aragonés féu entrar Armando en substitució de Novo. Calia aturar les internades dels acabats d'incorporar Agostinho i Canabal.
Semblava que els mallorquinistes havien renunciat a l'atac, Finidi no exercia d'enllaç i Luque estava sol i avorrit a la punta d'atac.
Els malaguenys ho intentaven de totes maneres, amb pilotes llargues, amb jugades trenades, amb jugades per les bandes i amb pilotes penjades damunt l'àrea, però els seus atacs es trobaven una i una altra vegada amb la seguretat dels defensors mallorquinistes i amb un Leo Franco inspirat i molt sobri.
Les arribades a porta del conjunt local en la segona meitat foren incomptables, les més destacables varen ser en el minut 72 quan una bona assistència de Dely Valdés va estar a punt de ser aprofitada per Canabal, però el porter mallorquinista s'avançà al davanter i li arrabassà la pilota dels peus. En el minut 78 una nova gran intervenció de Leo Franco evità que el duríssim xut de Movilla des de la línia frontal de l'àrea acabàs en gol.
El Mallorca gaudí de dues ocasions al segon temps. Al minut 70, Finidi, completament sol davant Rafa va ser incapaç de rematar bé de cap i al 84 Luque intentà un xut des de molt lluny, per provar si tornava a sonar la flauta.
Al final el Mallorca sabé patir i acabà guanyant el partit.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.