La màgia de Son Moix no va ser suficient

Son Moix visqué una nit màgica, però el Celta de Vigo (2-1) disputarà les semifinals de la Copa del Rei. L'estadi estava ple "les cadires buides, pràcticament, es podien comptar amb els dits d'una mà", però... El Celta fou millor i el Mallorca acusà en excés la responsabilitat, els nervis i, especialment, les baixes. Nadal, amb un gol poc abans d'arribar al descans, il·lusionà la parròquia local, però Catanha despertà l'afició. El malson s'havia convertit en realitat. Just el gol aconseguit per Engonga, de penal, en faltar poc més de cinc minuts, retornà la il·lusió, però el miracle no fou possible.

De sortida, i malgrat l'extrema necessitat de marcar un gol el més aviat possible per iniciar la remuntada, fou el conjunt gallec qui disposà de les més clares oportunitats. Catanha provocà el lluïment de Leo Franco, que envià la pilota a còrner i poc després un defensor mallorquinista salvava el gol sota pals.

El conjunt de Luis Aragonés acusava la responsabilitat, semblava angoixat per la necessitat de guanyar, mentre que el Celta anava fent, i ho feia bé. Karpin, cada vegada que tocava la pilota, era esbroncat, però de res no servia. El partit s'encalentia per moments, el cronòmetre volava, i el Mallorca no jugava bé. Àlvaro Novo ho intentava reiteradament per la dreta, mentre que Finidi, situat com enllaç amb l'avantguàrdia, no trobava tampoc la fórmula per crear perill. Les espitjades inicials del Celta eren ja història i, arribada a la primera mitja hora de joc, el domini territorial del Mallorca era ja absolut. El conjunt d'Aragonés s'havia desfet des nervis primerencs, de la pressió, i malgrat que la necessitat de guanyar just s'agreujava amb el pas dels minuts, el Celta ja tenia moltes dificutlats per sortir del seu terreny amb la pilota controlada.