Futbol insular

TW
0

El Sóller va fer un alè Tal com hauria estat un condemnat esperant fins al darrer moment el gran indult que evitàs allò irremeiable, el Sóller patí i a punt va estar de provocar algun infart de miocardi entre els seus fidels incondicionals, amb ocasió del partit més que decisiu disputat diumenge passat contra l'Espanya de Llucmajor. Ja passava el temps reglamentari. Corria el minut noranta tres quan, a la fi, una jugada enfront del portal visitant va permetre a Ramiro recollir un rebuig del travesser per connectar certer xut, que acabà al fons de la xarxa del portal defensat pel jugador Homar. Fins aquí la petita pel·lícula d'una victòria que al final de la competició pot recobrar enorme vàlua. Allò que no volem silenciar és la gran regularitat d'un dels jugadors amb més futur de la plantilla com resulta ser Gerard Puig (de casta le viene al galgo) que amb la seva col·laboració extraordinària, sense escatimar la de la resta de companys, va fer possible amb aquest inesperat triomf, no sols allunyar el fred, que en feia de les seves, sinó apuntalar la necessitada classificació, ara que es comença a disputar la segona volta.

Un altre triomf agonitzant La veterania del davanter Martí va ser suficient perquè els aficionats que es congregaren al camp de Sa Lleona respirassin a fons quan l'esmentat jugador va transformar una pena màxima. És ben vera que encara faltava molt de temps per arribar al xiulet final. Malgrat aquesta circumstància, el semblant del president, Rafel Roig, va canviar per complet més d'una vegada, i els colors «vermells» producte de l'estada durant vuit dies esquiant a Vaquèira Beret, poc va faltar perquè tornassin de color blanc, similar a la neu del Pirineu. Afortunadament, el penal va significar tres punts sobradament necessitats, vist el perill en què es troba l'equip a la classificació general.

Camp Municipal Can Valero Autèntic desastre el que han produït les darreres inclemències meteorològiques a les instal·lacions futbolístiques de Can Valero, seu dels equips que conformen la popular Penya Arrabal. Des de fa unes dues setmanes, és totalment impossible poder fer ús de les esmentades instal·lacions i atès com s'està complicant a mesura que transcorren els dies, som de l'opinió que s'haurà de tallar l'activitat com a mínim fins que arribi la primavera. Promeses, allò que es diuen promeses, la veritat que no han faltat de part de la totalitat d'estaments, oficials i esportius, de la nostra ciutat quant a realitzar unes obres que acabarien d'una vegada per totes amb les incomoditats que es repeteixen cada vegada que els elements atmosfèrics en fan alguna de les seves. Allò que sí que podem garantir és que l'activitat tant oficial com particular quedarà suspesa mentre no es posi algun remei a allò que tan olímpicament es va prometre als modests però honrats responsables dels equips de la Penya Arrabal, començant per la cúpula i acabant pels més modests incondicionals.