Ibagaza s'ha convertit en el jugador del qual neixen les ocasions de gol.

TW
0

Arribà amb l'aurèola d'estrella emergent del futbol argentí el juliol de 1998 per obra i gràcia del desig d'Héctor Cúper, però l'estiu passat va estar ben a punt de fer les maletes. Ariel «Caño» Ibagaza ha explotat aquesta temporada tot el potencial que se li pressuposava, i ara mateix és el millor jugador amb què compta el Reial Mallorca, i l'element sobre el qual gira tot l'equip. És la peça clau de l'engranatge del conjunt de Luis Aragonés.

Després de dues temporades marcades per una exhasperant irregularitat, el club mallorquinista acabà la paciència. El límit d'estrangers es reduí, i si algú havia de quedar defora, l'elegit era Ibagaza. Així començà la temporada 2000-2001 pel mitjapunta argentí, amb un peu i mig fora del Mallorca. Fernando Vázquez el demanà insistentment per al seu Betis, però Ibagaza no volia marxar. Volia demostrar la seva vàlua al club que confià en ell. I la sort l'acompanyà. La lesió d'Stankovic li obrí les portes de l'equip, i el mitjapunta mallorquinista aprofità al vol la seva ocasió. I de quina manera.

De cop i volta, totes les seves accions genials li sortien bé. Les passades que en temporades anteriors li avortaven els contraris, en aquesta temporada, en la qual semblava predestinat a la Segona Divisió, li surten bé. Sembla tocat per una vareta màgica, i el joc del Reial Mallorca n'és el principal beneficiat. Les seves accions sempre vénen marcades per un caràcter totalment ofensiu, amb verticalitat i cercant la porteria contrària.