TW
0

Àlex Corretja demostrà que és el número u indiscutible del tennis espanyol i va sumar el seu segon títol del Màsters Nacional, després del que va aconseguir el 1998 a la Corunya, en imposar-se a la final a Carles Moyà, que va ser també el seu rival fa dos anys, per 6-3 i 6-2, en una hora i 20 minuts.

El duel que ambdós jugadors s'encarregaren de fer famós el 1998, jugant a Roland Garros, el Màsters de Hannover i el Nacional, no va aconseguir en aquesta ocasió la brillantor d'altres ocasions. El barceloní, número 8 del món, va treure les poques forces que li quedaven després de la Copa Davis. No va donar cap opció a un Moyà que en cap moment no agafà el ritme al partit.

El mallorquí no semblà el mateix jugador que en semifinals havia guanyat Clavet amb un tennis sòlid, segur amb el seu servei i dirigint els punts amb la seva poderosa dreta. Moyà, número 41 de l'ATP, fou incapaç de superar un Corretja que dominava des del fons de la pista i rematava els punts amb la volea a la xarxa. Moyà no donà gens de seguretat amb el seu servei i, després de passar moltes dificultats per mantenir-lo, cedí el primer break en el sisè joc. Corretja es posava 4-2 i rematava el primer set amb 6-3, en 40 minuts.

Corretja fou una roca amb el servei, només cedí tres bolles de break, però Moyà no fou capaç d'aprofitar-ne cap, ja que el barceloní sempre sortí endavant amb un bon servei. Estava clar que no era el dia de Moyà i el partit es posà de cara a Corretja, que amb dos nous break se'l ficà a la butxaca. Una bolla sobre la línia de Corretja, que Moyà va veure fora, va fer que el mallorquí pagàs la seva frustració amb els jutges, però el títol de «mestre» ja tenia el nom d'Àlex Corretja.