L'incident Aragonés-Etoo marca l'empat

Saragossa i Mallorca protagonitzaren ahir a l'estadi de la Romareda un partit de molta qualitat, molt emocionant, disputat a un ritme frenètic i que mantingué constants alternatives tant pel que fa al domini de la pilota com pel que fa a les ocasions de gol. De totes maneres, si algú meresqué guanyar va ser el Mallorca, que a la segona meitat va ser qui més va arriscar i qui amb més insistència cercà la porteria contrària. Al final hi hagué empat i repartiment de punts, que es pot considerar just.

El tècnic local, Luis Costa, va dissenyar un dibuix tàctic que consistia en pràcticament quatre línies: una primera de defensiva amb quatre homes; dos jugadors més de situats com a pivots; per davant seu una línia de tres homes i, finalment, un sol home en punta: Jamelli.

De la seva banda, Luis Aragonés recuperà dos homes importants per al joc mallorquinista com són Miquel Soler, que sortia d'una lesió, i Etoo, que no va ser titular dissabte passat perquè el tècnic l'havia castigat. Així les coses, el preparador mallorquinista plantejà damunt el terreny de joc un 4-4-2. Amb el tàndem Engonga-Marcos com a pivots i Etoo-Luque com a puntes.

El partit començà intens, vibrant, elèctric, amb les dues esquadres realitzant un futbol directe, vertical i fins i tot espectacular.
De fet, el primer gol arribà molt prest: transcorria el minut 4, quan una bona internada per la banda dreta de Juanele (facilitada per la passivitat de la defensa mallorquinista), que culminà amb la passada de la mort cap a Jamelli, i aquest, arribant des de darrere, només hagué d'empènyer la pilota per fer pujar l'1-0 al marcador.

El gol no serví per rebaixar el ritme, ans al contrari, l'augmentà i un Mallorca que no s'arrugà i que fins i tot mantenia un cert domini de la pilota es llançà cap a l'atac.

Un minut després del gol, Etoo tingué a les seves botes l'empat, després d'una bona jugada de Luque. El camerunès no encertà a batre Juanmi, que acabà per rebutjar la pilota a córner.

Aquesta primera meitat va estar plena d'alternatives per a ambdós conjunts. Els aragonesos gaudiren d'ocasions al minut 7, quan Martín Vellisca engaltà un fortíssim xut des de fora de l'àrea que va estar a punt d'escolar-se per l'escaire de la porteria de Leo Franco; al minut 11 Jamelli es quedà sol davant de Leo, que va saber rebutjar molt bé la rematada del davanter saragossista i al minut 14, quan Jamelli, en una jugada calcada a la del gol, protagonitzà una brillant internada per la banda dreta que Leo Franco rebutjà lleument amb la punta dels dits, Montenegro rematà de nou i en aquesta ocasió va ser Niño qui evità que la jugada acabàs en gol.

De la seva banda, el Mallorca també disposà de diverses ocasions clares de gol, com la que tingué al minut 7 Finidi, que sol davant el porter no va saber resoldre, i les que fabricaren Engonga al minut 20, quan llançà un fort xut des de fora de l'àrea que sortí lleugerament desviat, i Etoo, amb una bona rematada de cap d'un córner, al minut 33.

En definitiva, una primera part en què es pogué veure bon futbol, moltes ocasions de gol i en què el domini de la pilota va estar molt dividit. El Mallorca intentà anar-se'n cap endavant i el Saragossa, amb avantatge al marcador, llançava contracops mortals, sobretot intentant entrar cap a l'àrea per la banda dreta, aprofitant que la baixa forma de Miquel Soler, que demostrà no haver-se recuperat de la lesió, convertia aquella zona en un colador. En començar la segona meitat, Luis Aragonés féu entrar Carreras en substitució de Miquel Soler, en un intent de protegir l'autèntic taló d'Aquil·les en què s'havia convertit la zona esquerra de la defensa del seu conjunt.

Els segons quaranta-cinc minuts començaren amb la mateixa intensitat, però amb diferent sort: si a la primera part havia marcat el Saragossa als quatre minuts, ara a la segona, era el Mallorca qui mitjançant Luque havia aconseguit l'empat també als quatre minuts de joc. Un gol extraodinari, marca de la casa, amb un fort xut amb la cama esquerra des de cinc metres fora de l'àrea.

I si a la primera meitat el Mallorca no havia notat la pressió del gol, a la segona sí que la notà el Saragossa. El Mallorca s'anà convertint en l'amo i senyor del matx i, tot i que no creava ocasions clares, sí que feia una imatge de controlar el partit.

El matx havia perdut verticalitat respecte de la primera meitat, però ambdós conjunts continuaven intentant rompre l'equilibri que assenyalava el marcador. Així, al minut 52, una nova combinació de Juanele i Jamelli no acabà en gol per molt poc, mentre que en el bàndol mallorquinista era Finidi qui, al minut 57, desaprofitava una magnífica centrada d'Stankovic a la sortida d'una falta.

El Mallorca desplegà tota la seva capacitat ofensiva en aquesta franja del partit i s'aproximava amb més perill a la porteria de Juanmi. Per la banda esquerra, Stankovic tornava a fer de les seves i Ibagaza es carregava el joc ofensiu a l'esquena i cercava la porteria contrària sense complexos.

Als darrers vint minuts el matx perdé intensitat però no emoció. Ibagaza al minut 76 ho intentava des d'uns quinze metres de la frontal i la pilota s'estavellava al travesser, mentre el porter local assistia a la jugada com un espectador més. Al minut 78 Garitano, damunt mateix de la línia de gol, rebutjava una picardiosa rematada de cap de Carreras. I encara al minut 87, Carlos realitzà una habilidosa jugada que rebutjà encertadament Juanmi.

El partit acabà amb repartiment de punts i amb un Mallorca que, independentment del resultat, continua oferint una imatge molt bona i que, exceptuant alguna badada puntual, rendeix a un gran nivell.