El Mallorca acaba la ratxa

A més a més, el Reial Mallorca de Luis Aragonés tenia l'oportunitat d'entrar en la història, ja que mai no havia aconseguit cinc triomfs consecutius a Primera Divisió. A la campanya 1997/98, Cúper encadenà també quatre victòries, derrotant consecutivament Celta, Oviedo, Mèrida i Saragossa, però l'Espanyol, amb un empat al Lluís Sitjar, trencà la ratxa dels vermellencs.

Així mateix, una altra dada a considerar és que el croat Sergio Kresic, ara màxim responsable del conjunt canari, mai no havia aconseguit guanyar un equip dirigit per Luis Aragonés. Aixi, totes les dates estadístiques afavorien, almanco abans de l'inici del partit, el Reial Mallorca. En tot cas, quan Antonio Jesús López Nieto assenyalà l'inici del partit, la plagueta dels números quedà oblidada.

Sergio Kresic, entre sancionats i lesionats, hagué de presentar un onze poc habitual, però, així i tot, amb homes de contrastada qualitat. El tècnic croat jugà amb el sistema tàctic de sempre, amb un 5-3-2, que es convertia amb un clar i ofensiu 3-5-2 quan l'equip tenia la possessió de la pilota.

El Mallorca, per la seva part, jugà amb els mateixos homes que han situat el Mallorca a la zona noble de la classificació. L'estadi Insular, com quasi sempre, i malgrat les tres derrotes consecutives de Las Palmas, pràcticament s'omplí. De sortida, la UE Las Palmas intentà obtenir amb el control de la pilota i ho aconseguí, però sense crear cap tipus de perill als voltants de l'àrea de Leo Franco.

Kresic i Luis Aragonés acumulaven homes en el centre del camp, on la lluita pel control de l'espai era intensa. Fins a onze homes —sis dels canaris i cinc del Mallorca— s'acumulaven a la parcel·la central, dificultant així la creativitat. Així mateix, una i altra defensa avançaven la seva posició per reduir l'espai al rival.