Campano salva el Mallorca B 'in extremis'

MALLORCA B: Alberto (1), Buades (1), Cordero (1), Romerito (0), Pelegrín (1), Benjamín (0), Campano (3), Riera (1), Da Mota (0), Roberto (1) i Jesús (2).
Cámara (0) va sortir per Buades, lesionat, al minut 39; i Quique Mateo (1) i Jofre (2) per Da Mota i Riera, respectivament, al minut 62.
CASTELLÓ: Valero (2), Joseba (1), Parra (1), Cámara (1), Garrido (2), Àngel Luis (-), Besora (2), Navarro (1), Curiel (2), Mullor (2) i Javi Sanchis (2).
Braulio (1) va sortir per Àngel Luis, lesionat, al minut 8; Hermosín (1) per Javi Sanchis al 54; i Diego Gómez (1) per Besora al 82.
ÀRBITRE: Barranco Trejo (2). Amonestà Cámara, per part del Mallorca, i Besora, Parra i Diego Gómez.
GOLS:
0-1: minut 10, Curiel.
1-1: minut 31, Jesús.
1-2: minut 37, Curiel.
2-2: minut 93, Campano.
INCIDÈNCIES: Partit disputat al Lluís Sitjar davant uns 600 espectadors. Àngel Luis i Miquel Buades es varen retirar del camp lesionats.

El Mallorca B va salvar un punt en el darrer alè gràcies a un golàs de Campano, en un partit ferotge dels joves de Juan Ramón López davant un Castelló que deixà una bona imatge i que, incomprensiblement, també deixà escapar tres punts.

L'equip mallorquí sortí a la gespa mig adormit, mig espantat, davant un Castelló que en deu minuts ja havia fet el primer gol i en podia dur un parell més. Una fragilitat defensiva sorprenent del Reial Mallorca facilitava la tasca sobre manera al conjunt de la Plana, que oferí una primera part d'acord amb el pressupost i el renom d'un club del seu historial.

El filial vermellenc, en tot el primer acte, tenia com a únic argument un Campano en estat de gràcia i que ja estigué a punt de marcar en dos llançaments de falta magistrals que l'exporter mallorquinista Valero rebutjà.

A la mitja hora de joc, en una acció aïllada, Jesús engaltà un xut espectacular després d'una mala sortida de Valero i, a porta buida, empatà el partit. Era injust, però el futbol no se n'entén, d'això, i el filial se'n beneficiava.

Però una flor no fa estiu, i una altra monumental errada en la rereguarda vermellenca deixava Parra centrar des de l'esquerra i Curiel, més sol que un mussol, tornava a avançar el Castelló, que marxava al vestidor amb un avantatge fins i tot curt.

En tornar de la caseta, el panorama continuà idèntic. El Mallorca, sense joc, ni idees, ni espira... ni res. El recurs que li quedava era... que Cámara penjàs pilotes cap a «torres» com Roberto, Jesús o Mateo. La «Güiza-dependència» es feia més evident que mai.

Però el Castelló, que tenia controlat el partit, es va deixar arraconar als darrers minuts, en comptes de liquidar el matx. El filial va treure la casta, l'orgull i totes aquestes coses, i ficà, si bé a base de tristes pilotades, els castellonencs dins la seva àrea.

Alguna ocasió arribava, però el gol no. I quan el partit expirava, Campano, que ja havia avisat dos pics, no ho tornà a fer. Una falta magistral salvava el seu equip de la derrota. Jugant tan malament, el filial no va perdre. És un consol.