TW
0

La nit de dissabte serà sempre recordada pel barcelonisme. Des del mes de juliol passat s'esperava a la ciutat comtal el 21 d'octubre. Tot estava preparat. Tot era esperat. I arribà el dia, l'hora, el partit. I arribà Luis Figo al Nou Camp. Un Figo amb el 10 a l'esquena i amb l'escut del Reial Madrid en el pit. I tot sortí com s'havia somiat. El somni blaugrana imaginava un Nou Camp ple, abocat en contra de Figo, amb un Barça espectacular, amb victòria fàcil, i amb el portuguès desaparegut. Així fou en realitat.

«El Barça guanya (2-0) i allibera els aficionats de l'obsessió Figo», titulava ahir en portada l'Avui. L'equip de Llorenç Serra Ferrer va fer el que dictava el guió. Un guió que, fins i tot, fou millorat. Quina manera millor de guanyar el Reial Madrid de Luis Figo que fer-ho amb gols d'un exmadridista com és Luis Enrique i un altre del substitut natural del portuguès, el també lus Simao Sabrosa. Perfecte.

«El Madrid fa figa», obrí ahir la seva edició El Periódico de Catalunya. La crònica d'aquest diari català destacava que Figo no havia aguantat la pressió d'un Nou Camp abocat en contra seva, que el barcelonisme ja havia tancat el seu deute amb el portuguès i que la victòria havia estat la de «la ràbia».

«Figo sucumbeix a la por escènica», encapçala la seva crònica del partit Barça-Madrid La Vanguardia. El portuguès va ser el centre d'atenció, així havia de ser i així fou. La resta no comptava per a res. Més que mai el FC Barcelona havia de passar per damunt del Reial Madrid. Això suposava «trepitjar» Luis Figo.

Clar i llampant ha estat el ressò en els diaris esportius. «Pal a Figo i bany al Madrid», titulava l'Sport, que destacava que «al portuguès li xiularen les orelles amb l'esbroncada del Camp Nou». Mentre, l'altre rotatiu català especialitzat, El Mundo Deportivo, s'esplaiava amb un «Quin goig», i es feia ressò de l'«esbroncada del segle» que va rebre Luis Figo.