Pere Joan Martorell presentà l’autora i n’esmentà les obres publicades i alguns dels projectes on ha participat. Ens digué que és una persona a qui agrada estar en segona o tercera fila, per això destacà que era un goig que participàs en aquestes trobades de Lloseta. A més de poeta i escriptora, la definí també com una agitadora cultural perquè està involucrada en temes d’art i poesia, ens recordà el grup Fartdart, l’OCB, etc. Tot seguit li donà la paraula, sense oblidar que en acabar l’acte hi hauria un tastet de vins.
Aina Ferrer agraí l’oportunitat de gaudir de l’espai de la biblioteca i esmentà les persones que fan possible aquestes trobades amb poetes. L’autora, abans de parlar dels seus poemes, deixà ben clar que li agrada més llegir que escriure, tot i que una cosa va amb l’altra. Ara bé, el que és innegable és que no sol presumir d’allò que ha publicat i va fent el seu camí sense fer excessivament renou. Ens explicà que per a la lectura que havia preparat comptava amb la col·laboració d’Àngels Cardona i Maria Victòria Secall. A més a més, algunes amigues de l’autora foren les encarregades de llegir poemes dedicats al vi a la part final. També anomenà Maria del Mar Frontera per la il·lustració del breu aplec de poemes que es repartí a la biblioteca.
Aina Ferrer començà la passejada per la seva poesia de manera cronològica i va fer referències a Exili per a dues ales (1988). Aquí en teniu un tast:
Deixa’m mirar l’aigua sense límit,
la plenitud exacta del seu pis,
caure a l’encís de la fondària.
Continuà amb referències a Perspectiva de pronoms (1992), En el saltant de l’aigua (2000) i I alhora, en equilibri (2008), llibre on també participaren Sergi Gros i Marc Zanni.
Pere Joan Martorell plantejà la qüestió sobre la dificultat de la poesia. Ens recordà que hi ha dos tipus de poetes, aquells que escriuen sobre l’experiència pròpia i d’altres que parteixen de mons imaginaris i, fins i tot, fantasiosos, que s’inventen els personatges o els universos particulars. Aina Ferrer, per tant, hagué de respondre amb quins tipus de poesia s’identificava, és a dir, amb la poesia de l’experiència o en la poesia de la docència. Aleshores explicà que, segons el seu parer, hi ha d’haver una part de fascinació que, si no hi és, un autor no té el motiu principal per escriure. D’altra banda, afirmà que cada persona és el que llegeix i el que aprèn al llarg de l’existència. Es pot aprendre d’uns versos o de la construcció d’un sonet. Tanmateix, considerà que hi ha moments que som conscients que això no encaixa. Hi ha poemes que no tenen una estructura tradicional, però que contenen un ritme tan fort que els mateixos versos creen una estructura i una rima interna. D’altra banda, és del parer que s’escriu des de l’experiència, però és evident que hi ha d’haver moltes lectures abans i proves d’escriptura que no sempre surten bé.
Els poemes dedicats al vi varen ser un encàrrec, Aina Ferrer posà de manifest que quan va aconseguir trobar l’estructura adequada, els versos fluïren. Finalment, la poesia, la reflexió profunda i el vi es donaren la mà a Lloseta, com cada mes. I aprofitam per anunciar que dia 22 de març, l’Univers Lloseta comptarà amb la presència de Miquel Cardell.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.