Un triomf agònic per continuar alenant

Aragonés respira tranquil. El Mallorca aconseguí un agònic, però just triomf davant el Racing de Santander i abandona així la coa de la classificació. El Reial Mallorca experimentà una notable millora, però resta encara molt per fer.

Un sol punt en quatre jornades i, a la fi, Luis Aragonés podia intentar donar un altre aire a l'equip alineant els olímpics Luque i Etoo. En tot cas, les baixes eren encara nombroses, ja que Roa, Siviero, Carreras, Stankovic i Biagini hagueren de presenciar, lesionats, el partit des de la graderia.

Així, el Mallorca presentà importants novetats. A la porteria, Leo Franco suplí Roa, mentre que a la defensa era Fernando Niño qui reemplaçava el també lesionat Siviero. En el centre del camp, Aragonés es decidia en aquesta ocasió per dos pívots "Engonga i Marcos", mentre que Finidi se situava a la banda dreta i Àlvaro Novo ho feia a l'esquerra. I a l'avantguarda, la parella olímpica formada per Etoo i Luque.

El Mallorca necessitava els punts com aigua de maig i, malgrat que la necessitat no és mai una bona companya, les primeres ocasions no tardaren a arribar. Just s'acabava de complir el minut quatre de joc quan Ceballos hagué de llançar-se als peus de Luque per evitar el gol. Poc després, altre cop l'olímpic espanyol disposava d'una clara ocasió, però la seva rematada es perdé per la línia de fons.

Els homes d'Aragonés, per moments, cedien el domini de la pilota al Racing de Santander que, malgrat comptar amb homes de contrastada qualitat i experiència, no aconseguia inquietar la porteria de Leo Franco. En tot cas, quasi sempre més val tenir la pilota, controlar, que no arriscar-se que a força de dominar, el rival acabi marcant.

Engonga ahir tenia juguera i, amb una condició física acceptable després del descans obligat per l'aturada a la Lliga, es convertí en el catalitzador del joc mallorquinista. Poc abans que es complís la primera mitja hora de partit, el Mallorca era ja l'amo i senyor del centre del camp i, per tant, del partit. El Racing es limitava a defensar-se com podia i a intentar sorprendre el rival al contracop. Àlvaro Novo entrava amb comoditat per l'esquerra i les situacions de perill al voltant de l'àrea de Ceballos es repetien. Engonga i Marcos guanyaven el particular duel que mantenien amb Jaime i Espina i tot feia pensar que el gol era just una qüestió de temps.

El cronòmetre, en tot cas, s'encarregà d'obrir el partit de pinta en ample. L'aclaparador domini del Reial Mallorca havia estat poca cosa més que un pur miratge. En tot cas, l'arriscada defensa dels càntabres, que no perdien ocasió per deixar fora de joc els mallorquinistes, feia imprevisible el final dels primers quaranta-cinc minuts. Es complia ja el minut 45 quan Manjarín roba una pilota a la banda dreta, centrava a l'interior de l'àrea on Preciado deixava passar l'esfèric i Rushfledt, sol al segon pal, espitjava la pilota a gol. Andoni Goicoechea botava d'alegria, mentre que la banqueta mallorquinista es desesperava.

El Mallorca havia estat millor, havia disposat de més ocasions, però la ineficàcia davant Ceballos clamava al cel i la terra. El Racing, amb Jaime que feia el futbol senzill, guanyava i Ansuategui Roca assenyalà el camí dels vestidors.

La segona meitat començà sense canvis, amb idèntics paràmetres als que havien conduït el Mallorca a estar per darrere en el marcador.
Quatre minuts després de començada la segona meitat, Aragonés cercà solucions. Donà entrada a Ibagaza, però quan es donava per segur que Finidi, horrorós, seria el substituït, s'aixecà el dorsal 28 d'Àlvaro Novo. Ibagaza se situà a l'esquerra i Finidi continuà vegetant en el camp. Aragonés tenia altres alternatives i la lògica feia pensar que el més normal era substituir el nigerià, donar entrada a Ibagaza i canviar Novo de banda. Una altre solució podia situar Marcos a la dreta i Ibagaza com a mitja punta. Però el tècnic és Aragonés i seva és la responsabilitat. El fet és que, poc després del canvi, arribà l'empat. Una centrada d'Olaizola fou aprofitada per Luque que, de cap, superà Ceballos.

El gol encoratjà els homes d'Aragonés i els aficionats, resignats durant els quinze minuts del descans, començaren a creure en el miracle de la remuntada. El Mallorca era, ara sí, l'amo absolut del partit. El Racing de Goicoechea no aconseguia donar dues passades de forma consecutiva. En tot cas, el cronòmetre avançava i el gol que havia de capgirar el marcador no arribava. Aragonés, pissarra en mà, canvià de sistema. Marcos abandonà el terreny de joc, Carlos se situà a la banda esquerra del centre del camp, mentre que Ibagaza feia de mitja punta. La guerra tàctica estava en el seu punt més calent i Goicoechea replicà al canvi d'Aragonés. El tècnic racinguista podia pensar que Manjarín podria aprofitar la feblesa defensiva de Carlos per destrossar la banda esquerra mallorquinista, però pensà el contrari. És a dir, que Carlos podia superar amb facilitat Manjarín. Així, sortí Txema al terreny i es retirà el petit i ràpid Manjarín. La grada va fer un alè. A tot això, el Mallorca dominava i Luque, tal com ja havia fet en el darrer minut de la primera meitat, envià la pilota al pal.

La pissarra d'Aragonés treia fum. Paco Soler entrà en el camp i Finidi fou ara el sacrificat. El capità mallorquí se situà a la banda dreta del centre del camp, mentre que Carlos i Etoo intercanviaven les seves posicions. És a dir, Carlos es col·locava com a davanter, formant tàndem amb Luque, mentre que Etoo ocupava la parcel·la esquerra de la medul·lar.

Rushfeldt omplí Son Moix de pànic quan fugí del seu marcador i, sol davant Leo Franco, no encertà a marcar.
Però hauria estat injust i tanta mala sort no era possible. El Mallorca havia fet mèrits per guanyar. I arribà el gol. Carlos, de cap, superà Ceballos i embogí Son Moix. El Mallorca havia capgirat el partit i deixava així la coa de la classificació a l'espera de rivalitzar amb Depotivo, Barcelona i Reial Madrid de manera consecutiva.