Freire es conforma amb el bronze

No menys sorprenent fou la medalla de plata, que va correspondre al polonès Zbigniew Spruch, un desconegut del gran grup internacional. Amb això, el Mundial es cobrà el seu tribut per l'absència de l'elit d'aquest esport (Zabel, Ullrich, Kloeden, Armstrong, Vandenbrouke o Museeuw) i concedí el triomf a un ciclista de segona fila que, encara que ha guanyat qualque etapa en el Giro d'Itàlia o en la Tirrè-Adriàtic, no té un palmarès comparable a Tchmil, Bartoli o Freire. Encara que la victòria no va correspondre a cap dels favorits (Bartoli, Tchmil, Freire), sí ho va ser el protagonisme en el desenvolupament de la cursa que, encara que lent, a excepció de la darrera volta, lluí qualitat i emoció.

El gran grup va prendre la sortida a les 10:30 del matí amb una climatologia "fred però sense pluja" bona per a una gran fita ciclista encara, que des del principi, les seleccions varen prendre consciència que el triomf estaria en joc a la darrera volta i que la resta de quilòmetres servirien per fer la selecció dels aspirants al títol. Així doncs, en faltar quatre voltes per al final, el gran grup l'encapçalaven francesos i italians, que volien complicar la cursa perquè els seus «galls» tinguessin més opcions. El francès Laurant Brochard era el ciclista més actiu encara que els italians, amb Bartoli i Faresin, posaven en fila el gran grup.