Es repeteix la història de Barcelona

AUSTRÀLIA: Heal (26), Gaze (22), McKinnon (1), Bradtke (11) i Longley (15) "cinc inicial" Grace (2), Rogers (12) i Smith (2).
ESPANYA: Rodríguez (9), Herreros (24), Jiménez (12), Rogers (12) i Dueñas (2) "cinc inicial" De Miguel (-), De la Fuente (9), Raúl López (4), Garbajosa (6) i Reyes (2).
ÀRBITRES: Pitsilkas i Campos. Varen eliminar per personals Gaze, Johnny Rogers i De Miguel.
INCIDÈNCIES: Partit corresponent a la cinquena i darrera jornada del Grup B de la primera fase, disputat al Dome, davant uns 8.500 espectadors.

La selecció espanyola tornà a mostrar la seva cara més amarga i oferí una altra decepció a la seva afició, a la qual va permetre somiar durant vint minuts per després tirar-ho tot per terra. Els homes de Lolo Sáinz sortiren al Dome davant els amfitrions sense complexos, i desenvolupant un joc fluid com no ho havien fet en tots els compromisos anteriors a Sydney. Austràlia, nerviosa perquè també es jugava la classificació, començà imprecisa i sense veure cistella. Espanya arribà a gaudir d'onze punts d'avantatge (7-18 a falta de 8 minuts per al descans).

Però a Espanya se li acabà el bon joc de sobte. Tornaren els mals tirs, les imprecisions i la defensa dèbil. La conseqüència va ser la reacció de les dues metralladores «aussies», Heal i Gaze, un home que ja destrossà Espanya a Seül 88, quan tallà el camí dels homes de Díaz Miguel cap a les semifinals. A més, els pivots espanyols convertiren en estrella el rocós Paul Rogers, que passà fa dues temporades pel Reial Madrid provocant rialles i pena. Ahir semblava Shaquille O'Neal.

Malgrat la desfeta espanyola en els darrers minuts abans del descans, els de Lolo arribaren a la mitja part amb avantatge (36-40). El pitjor encara havia d'arribar. Heal i Gaze sortiren del vestidor amb la punteria afinada. I la fragilitat psicològica espanyola va fer la resta. Fins a 55 punts va encaixar Espanya en la segona part. Així, òbviament, no es podia aspirar a res més que a deixar-se humiliar encara més pels australians, i resignar-se, entre penes i lamentacions, a lluitar per la novena plaça, la mateixa que s'aconseguí als Jocs de Barcelona. La història es