Itàlia tragué el màxim profit a un inici explosiu

El conjunt de Zoff derrotà per 2-0 la coamfitriona i s'assegurà gairebé una plaça per als quarts

TW
0
ITÀLIA 2
BÈLGICA 0

ITÀLIA: Toldo, Cannavaro, Nesta, Maldini, Zambrotta, Albertini, Conte, Iuliano, Fiore, Totti i F.Inzaghi.
Del Piero per Totti en el minut 64, Delvecchio per F.Inzaghi en el minut 77 i Ambrosini per Fiore en el minut 83.
BÈLGICA: De Wilde, Deflandre, Valgaeren, Staelens, Van Kerckhoven, Verheyen, Vanderhaeghe, Wilmots, Goor, Emile Mpenz i Strupar.
Xendrikx per Van Kerckhoven en el minut 44, Nilis per Strupar en el minut 58 i Mbo Mpenza per Verheyen en el minut 67.
ÀRBITRE: García Aranda (Espanya). Amonestà Fiore i Zambrotta per part d'Itàlia i Wilmots per part de Bèlgica.
GOLS:
1-0: minut 5, Totti.
2-0: minut 66, Fiore.

La selecció italiana va deixar ahir gairebé sentenciada la seva classificació per als quarts de final de l'Eurocopa de futbol després de derrotar en la segona jornada la coamfitriona del torneig, Bèlgica, per 2-0.

Amb aquest resultat, i exceptuant una sorpresa majúscula, que inclouria una sèrie de combinacions amb els tres equips del grup empatats a sis punts, els de Zoff tenen gairebé els dos peus en els quarts de final.

L'esquadra azzurra tragué el màxim profit a cinc minuts de bon joc al començament del partit i a un gol de Totti en el minut 5 per ficar-se en la segona fase. Des del gol, els de Zoff s'oblidaren del futbol i es dedicaren a defensar la seva conquesta, i encara que Bèlgica ho intentà des de tots els llocs no fou capaç d'empatar.

Al final, un contracop ben conduït i un extraordinari xut de Fiore sentenciaren el partit en el que fou, en el minut 66, la primera rematada dels italians en la segona meitat.

Ambdues seleccions sortiren gairebé amb els mateixos homes que en el primer partit, la qual cosa en el cas d'Itàlia significava sense Del Piero. Malgrat no comptar amb el seu home de més qualitat, Itàlia sorprengué tothom sortint des del primer minut a l'atac i dominant el matx. Totti inaugurà el marcador als cinc minuts, i fou a partir de llavors quan Bèlgica, esperonada pel seu públic, començà a jugar i a crear ocasions de perill.

Per la seva banda, Itàlia gairebé no tocava la pilota. Només un parell de combinacions dels italians en el centre del camp i qualque pilota que arribava als peus de la parella atacant bastava per crear problemes a la defensa local, però les aproximacions dels homes de Zoff eren comptades.

Malgrat tot, Bèlgica tingué diverses ocasions per empatar el partit, però cap de les seves rematades no pogué sobrepassar la murada defensiva ni les mans de Toldo, i Fiore s'encarregà de sentenciar el matx en una jugada aïllada.