2 César (2), Torres Gómez (1), Santamaria (1), Peña (1), Heinze (2), Marcos (1), Caminero (2), Garcia Calvo (1), Rodrigo (2), Víctor (1) i Shoji Jo (1).
Ricardo (1) sortí en substitució de César, que s'acomiadava així de l'afició castellana, al minut 54, Eusebio (2) sortí en lloc de Peña al minut 60 i Chema (-) substituí Caminero al minut 82.
Leo Franco (1), Armando (2), Niño (2), Olaizola (1), Miquel Soler (1), Lauren (1), Paco Soler (2), Stankovic (0), Ibagaza (1), Eto'o (1), Tristán (1).
Carlos (2) substituí Stankovic al minut 64; i David (-), a Eto'o, al minut 90.
Carlos Megía Dávila (col·legi madrileny), va tenir una discreta actuació. Va amonestar Rodrígo al minut 35, Caminero al minut 61 i Ibagaza al minut 79.
minut 61, extraordinària rematada de xilena de Caminero, que envià la pilota a l'escaire de la porteria de Franco.
minut 74, Carlos rebé una passada d'Armando i creuà la pilota davant la sortida de Ricardo.
minut 90, centrada xut des de la banda esquerra d'Eusebio, que baté un desconcertat Leo Franco que pensava que la pilota aniria penjada damunt el punt de penal.
REIAL VALLADOLID:1MALLORCA:ÀRBITRE:GOLS:1-0:1-1:2-1:
El Mallorca perdé a Valladolid (2-1), en un partit en què el resultat més just hauria estat l'empat i en el qual l'alta temperatura i el sol que va lluir amb intensitat durant tot el partit, juntament amb la pobra entrada que presentaven les graderies de l'estadi José Zorrilla (una mica més d'un quart d'entrada, amb presència majoritària de nins i amb alguns grups d'espectadors arribats des del Japó, per veure el seu compatriota Shoji Jo) ajudaren a donar un color de partit estival, més prop d'un compromís de pretemporada que d'un partit de final de la Lliga.
Tot i això, el joc desenvolupat damunt la gespa per ambdues esquadres va ser bo i vistós, a la manca de tensió que transpuaven els components del dos equips, s'hi contraposaven els detalls de qualitat (alguna frivolitat inclosa) i les bones combinacions dels jugadors d'atac d'un i altre equip. Això, juntament amb el seguiment de la resta de la jornada a través del marcador electrònic de l'estadi, va fer que el públic s'entretingués i fins i tot en gaudís.
Pel que fa als plantejaments tàctics dels dos equips, el tècnic del Reial Valladolid, Gregorio Manzano, va plantejar el partit canviant el seu sistema habitual de 5-3-2 pel de 4-4-2, el mateix que va utilitzar l'entrenador mallorquinista, Fernando Vázquez.
El partit va ser molt obert, sense un dominador clar, tot i que qui dugué la iniciativa durant la major part del partit i va tenir la possessió de la pilota va ser el Valladolid.
La primera meitat del matx va resultar vistosa, amb alguns detalls de qualitat dels jugadors ofensius, però sense ocasions gaire clares en cap de les dues porteries.
Per la banda mallorquinista caldria destacar diverses combinacions del duet atacant Eto'o-Diego Tristán. Però com a ocasió mínimament clara només podem esmentar un bon xut de Tristán al minut 25, quan després d'una bona assistència d'Eto'o, engaltà un xut amb la cama esquerra que blocà bé el porter César. uns minuts abans, al minut 21, havia estat Armando qui a la sortida d'un córner "i en una jugada molt embullada" va estar a punt de marcar, però Marcos salvà des de davall mateix dels pals.
De la banda local, cal destacar una bona jugada de Caminero, al minut 18, que deixà per a Sojhi Jo i la rematada d'aquest va ser aturada per Leo Franco. I al minut 45, Heinze va rematar amb el cap una treta de córner, però un Leo Franco providencial va aconseguir la pilota.
Una primera part entretinguda, però que acabà amb igualtat en el marcador i sense gols.
La segona meitat començà amb un Valladolid que semblava decidit a cercar la victòria, per això va avançar les seves línies i es va fer amb el domini de l'esfèric. Aquest domini va produir el seu fruit al minut 61, quan Caminero, amb una espectacular rematada de xilena, va clavar la pilota a l'escaire esquerre de la porteria de Leo Franco, sense que aquest no pogués fer res per evitar el gol que avançava momentàniament el Valladolid.
Anteriorment, al minut 55, Víctor havia avisat amb una bona jugada que no acabà en gol per ben poc.
Eren els millors minuts de l'equip de Pucela, que dominava i espitjava com mai. Al minut 63, Caminero va intentar sorprendre Leo Franco amb un xut des de més de trenta metres, però el porter argentí, amb una aturada en dos temps, evità el que hauria estat el gran gol de la jornada.
I encara al minut 70, el Valladolid va disposar d'una nova bona ocasió, va ser Víctor qui intentà batre Leo Franco amb un xut de mitja volea en què el porter mallorquinista tocà la pilota el necessari per enviar-la fora.
Al minut 64, Fernando Vázquez va fer entrar al terreny de joc Carlos per intentar donar més velocitat a l'atac mallorquinista. I ho va aconseguir, ja que el jugador sevillà va protagonitzar uns quants contraatacs que feien preveure que mes tard o més prest arribaria l'empat mallorquinista.
I així fou. Transcorria el minut 74, quan els mallorquinistes aconseguiren trenar una bona jugada de contracop, que resolgué Carlos, qui després de rebre una bona passada d'Armando, encarà el porter del Valladolid Ricardo, que havia substituït feia pocs minuts César, i aconseguí batre'l amb un fort xut a mitja alçada, que tot i que el porter va arribar a tocar, no assolí desviar. El Mallorca aconseguia així l'empat que semblava el resultat definitiu i més just, una vegada valorats els esforços dels dos equips.
Però no va ser així, ja que Eusebio des de la banda dreta de l'atac castellà, al voltant del minut 90, sorprengué un Leo Franco que havia sortit a cercar la presumible centrada. El fet és que no sabem si volent o no, Eusebio va enviar la pilota a dins la porteria mallorquinista, aconseguint així el 2-1 definitiu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.