El miracle de la feina ben feta

Després del vergonyós final de temporada de la darrera campanya "es consumà el descens amb Nando Pons a la banqueta, malgrat la presència d'homes de tanta qualitat a l'equip com Tristán o Luque", l'entitat decidí armar un equip de transició. L'objectiu, deien aleshores, era aconseguir la permanència sense grans ensurts per intentar a la propera temporada l'ascens. Així, el quart lloc "permet disputar la lligueta d'ascens" que ara mateix ocupa el filial és de gran importància, especialment si consideram que Juan Ramón López s'ha vist privat de la presència d'alguns dels seus futbolistes més importants en distintes fases del campionat. En tot cas, ja se sap que la principal virtut d'un filial no rau en la classificació, sinó en la quantitat de jugadors que pot aportar al primer equip.

Sigui com sigui, arribar a l'actual situació de privilegi no ha estat, ni molt manco, un camí fàcil. De fet, l'inici del Mallorca B no fou bo, sinó just el contrari, i fins i tot es va arribar a qüestionar la continuïtat de Juan Ramón López al capdavant de l'equip. El filial debutà a la Lliga davant el Premià amb un insípid empat al Lluís Sitjar. Set dies després, un clar triomf a Novelda situà l'equip, per primera vegada, en un dels llocs "fou el quart" que dóna opció a disputar la lligueta d'ascens. Però el filial entrà en crisi i, després d'una derrota a Palma davant l'Hèrcules (1-2) i quatre empats, el conjunt es col·locà en catorzena posició. A la vuitena jornada, una nova derrota, en aquesta ocasió a Castelló (3-2), va encendre tots els llums d'alarma. Juan Ramón López era ja qüestionat i el partit davant el Gandia al Lluís Sitjar es presentà així com a vital. Guanyar era imprescindible i el filial ho va fer amb solvència (5-2). El filial mostrà el seu millor to i encadenà una sèrie de vuit partits sense perdre que el situaren en el cinquè lloc.