El Mallorca treu un punt de l'infern de San Mamés

El conjunt de Vázquez tingué el partit a les mans, però Tristán fallà un penal que hauria pogut significar el 0-2

Carlos aguanta l'envestida per darrere d'un jugador de l'Athletic de Bilbao.
| EFE

TW
0

El Mallorca ahir va aconseguir un meritori empat a San Mamés en un partit vibrant, intens i molt disputat. Els mallorquinistes feren un gran partit en defensa.

Luis Fernández va plantejar el partit amb el seu habitual 4-5-1, amb doble pivot al mig camp i una línia de tres homes per davant. De la seva banda, Fernando Vázquez va apostar per un 4-4-2 amb Miquel Soler que retornà a la seva posició de lateral esquerre i amb un migcamp si més no peculiar: Armando per la dreta, Engonga i Paco Soler al centre i Serrizuela per la banda esquerra. El tàndem ofensiu el formaven Carlos i Diego Tristán.

El partit va començar amb un Athletic de Bilbao, que havia sortit en tromba, bolcat damunt la porteria mallorquinista. Els jugadors mallorquiniste feien la sensació d'estar molt concentrats en defensa i esperaven l'oportunitat de llençar-se al contraatac. La primera ocasió de gol va ser precisament en una jugada de contracop, conduïda per Carlos, que aconseguí superar Imanol, però la seva passada no la pogué rematar Diego Tristán.

Malgrat això, va ser el conjunt basc el que va gaudir de més ocasions a la primera part. Al minut 15, Ezquerro provà un xut des de fora de l'àrea que sortí massa alt. Al minut 17, una passada en profunditat d'Urzaiz fou recollida per Ezquerro que s'internà a l'àrea i després de driblar Leo Franco, va quedar en una posició massa escorada, tot i amb això xutà cap a la porteria, però la pilota va sortir fora. Al minut 20, es produí una de les jugades clau del partit. Urzaiz havia guanyat molt bé l'esquena a tota la defensa mallorquinista i encarava la porteria de Franco, aquest es llançà als seus peus i el va fer caure. L'àrbitre no ho dubtà, assenyalà la corresponent falta màxima. El penal el va llançar Larrazabal i el porter mallorquinista, en dos temps, aconseguí fer-se amb la pilota i evitar el gol.

I com diu el tòpic, d'allò que hagués pogut ser l'1-0 es passà al 0-1. Va ser al minut 22, quan Diego Tristán va interceptar una desafortunada cessió de Felipe al seu porter. Diego encarà Imanol Etxeberria, qui aconseguí treure-li l'esfèrica dels peus, el rebuig va anar als peus de Carlos, qui aconseguí fer arribar la pilota de nou a Tristán i aquest, ara sí, rematà la pilota a gol. A partir que el Mallorca se situà per davant al marcador, el domini del conjunt local es va fer més intens, però la defensa mallorquinista demostrava molta solidesa i Leo Franco dominava en les pilotes aèries.

Al minut 53, Larrazabal protagonitzà una bona ocasió que Leo Rebutjà una vegada més. El Mallorca intentava replicar al contracop, com en la jugada que protagonitzà Tristán al minut 54 i que resolgué amb un xut massa alt.

Al minut 61 foren els locals els que pogueren marcar: Urzaiz va intentar una volea des de fora de l'àrea, però el porter mallorquinista rebutjà la pilota amb una espectacular estirada. La jugada clau de la segona meitat va arribar al minut 66 i va ser molt semblant a la de la primera part. Felipe va cometre penal damunt Olaizola. Diego Tristán es va encarregar de xutar-lo. I vo va fer malament. Va enviar la pilota un metre per damunt del travesser, possiblement a causa del mal estat de la gespa d'aquella àrea. I com havia passat a la primera part, del possible gol a una porteria es va passar a gol a l'altra. Va ser al minut 68, quan Ferreira va rematar un córner que havia tret Guerrero, la pilota va tocar Tristán i va entrar a la porteria mallorquinista.

Tres minuts més tard, Carlos va estar a punt de marcar, en una jugada a la contra en què la seva rematada va ser desviada a córner per Imanol.