2 Keller (1), Alcázar (2), Ballesteros (1), De Quintana (2), Mingo (1), Helder (1), Poschner (0), «Mami» Quevedo (2), Míchel (1), Bolic (1) i Bolo (2).
Mauro (1) va substituir Poschner i Pablo Sanz entrà en el lloc del portuguès Helder al minut 68. Luís Cembranos (1), després de tres mesos lesionat, substituí Bolic al minut 74.
Leo Franco (1), Olaizola (1), Nadal (1), Niño (1), Miquel Soler (1), Finidi (1), Engonga (1), Marcos (1), Etoo (1), Ibagaza (2) i Carlos (0).
Novo (1) substituí Carlos al minut 50, Stankovic (-) per Ibagaza al 80 i Paco Soler (-) substituí Marcos al minut 86.
Bueno Grimal (col·legi aragonès). Regular i, en general xiulà amb massa retard, amonestà Mingo (m. 15).
minut 4, Ibagaza recull un rebuig a la frontal de l'àrea, encara la porteria de Keller i creua la pilota.
minut 33, De Quintana, tot sol davant Leo Franco, remata amb el cap dins la porteria.
minut 42, Quevedo, completament sol, afusella Leo Franco amb un xut duríssim.
minut 61, Etoo aprofita una bona passada d'Ibagaza per encarar Keller i batre'l per baix.
RAYO VALLECANO:2MALLORCA:ÀRBITRE:GOLS:0-1:1-1:2-1:2-2:
El Mallorca aconseguí treure un resultat positiu davant un Rayo Vallecano que realitzà un major desgast i que treballà amb una òptica molt més ofensiva. El Mallorca gaudí de dues ocasions de gol, que sabé aprofitar i sumà un nou punt fora de casa en un partit que es presentava a priori molt igualat i en què es disputava el cinquè lloc de la classificació.
Juande Ramos presentà una alineació integrada per quatre homes a la línia defensiva, quatre a la zona del mig del camp i dos homes en punta.
Per la seva part, Luis Aragonés presentà un onze format per quatre homes en defensa, quatre al migcamp, un home en funcions de mitja punta, Etoo, i un home en punta, Carlos Domínguez.
La primera meitat va ser de clar domini local. Va ser el Rayo qui disposà de més i millors ocasions i qui va tenir la possessió de la pilota durant més temps.
Al minut 2, l'incisiu davanter Bolo va gaudir de la primera ocasió de marcar, llançà una falta directa des de la línia frontal de l'àrea i la pilota sortí fora llepant la fusta dreta de la porteria mallorquinista.
Malgrat tot, va ser el Mallorca qui s'avançà en el marcador. Va ser quan transcorria el minut 4 de joc, Ibagaza recollí una pilota a pocs metres de la frontal de l'àrea, s'internà i com que cap defensa li sortí al pas, afusellà el porter local Keller, que no pogué fer res per evitar el gol del mallorquinista.
El domini i la iniciativa foren durant tota la primera meitat per al conjunt madrileny. Els atacs per part dels locals eren constants, però la defensa mallorquinista, en una primera mitja hora molt inspirada, es defensava d'una manera molt ordenada i sense fer passar per gaires problemes la porteria de Leo Franco. Tan sols al minut 13, una primera rematada de Bolo rebutjada pel porter mallorquinista i una segona rematada de Bolic que sortí alta, posaren en perill el marc visitant.
Al darrer quart d'hora de la primera part, el partit entrà en una dinàmica boja i allà on hi havia hagut bon futbol d'atac madrileny i concentració defensiva mallorquina, hi passà a haver pilotades cap a un costat i cap a l'altre, imprecisions i precipitació. Semblava que aquesta nova dinàmica podia beneficiar un Mallorca que comandava al marcador tot i haver xutat una sola vegada a porta. Però no va ser així, ben al contrari, al minut 33 arribaria l'empat local. Va ser en una pilota penjada damunt l'àrea mallorquinista després que el Rayo tragués una falta. La defensa mallorquinista es queda incomprensiblement clavada i De Quintana amb una encertada rematada de cap introduí la pilota dins el marc de Leo Franco que havia fet el gest d'anar a cercar una presumpta rematada del defensa local.
Eren moments de confusió i el poc públic congregat a l'estadi Teresa Rivero exercia una forta pressió damunt jugadors i àrbitre, això va ser aprofitat al minut 42 per Alcazar per fer una molt bona jugada per la banda esquerra i fer una passada creuada dins àrea mallorquinista on fins a tres jugadors locals lliures de marca esperaven per rematar. Va ser Quevedo i engaltà un fortíssim xut que baté un Leo Franco venut per la seva defensa.
La primera meitat acabà amb l'avantatge d'un gol del Rayo, un avantatge que Bolic hauria pogut augmentar al minut 45 quan engaltà un fort xut dins l'àrea que va ser rebutjat pel cos de Niño.
La segona meitat es jugà amb el mateix guió amb què s'havia desenvolupat la major part de la primera. Domini clar del Rayo, que era qui portava la iniciativa i qui trenava jugades en alguns casos espectaculars, per bé que, en general poc efectives. De fet, el clar domini local no es traduïa en ocasions clares de gol. Aragonés introduí de seguida un canvi, per intentar donar solvència al contracop mallorquinista: féu entrar al terreny de joc Novo en substitució de Carlos i situà en punta Finidi.
El joc es desenvolupà en terreny mallorquinista, però ara, la defensa del conjunt mallorquí es mostrava més segura i contundent que durant el fatídic quart d'hora en què havia encaixat els dos gols. Se succeïen les jugades d'atac del Rayo i també les rematades dels seus davanters, però el perill era mínim.
El Mallorca no és que creàs més perill al contracop, però l'única jugada de perill que protagonitzà li serví per empatar el partit.
Va ser al minut 62, quan una bona passada en profunditat d'Ibagaza va ser molt ben aprofitada per Etoo per encarar Keller i batre'l per baix.
Al final hi hagué repartiment de punts entre un equip que va fer tot el desgast físic i va treballar de principi a la fi del partit per acostar la pilota a la porteria rival i un altre que es limità a defensar-se ordenadament i a treure el màxim profit a les dues úniques ocasions de gol.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.