Alguna cosa no marxa en el Reial Mallorca. Acostumats a una gran
regularitat, la irregularitat és ara el seu signe d'identitat, tal
com quedà patent a l'eliminatòria de la UEFA contra el Sigma
Olomouc. D'assegurar a Txèquia a dubtar a Son Moix. I a la LLiga,
sis jornades disputades, i només ha guanyat dos partits (Numància i
Athletic de Bilbao) i n'ha perdut els altres quatre (Reial Madrid,
Rayo Vallecano, Reial Societat i Celta). És actualment el quinzè
classificat, ha encaixat ja vuit gols, només té sis punts i ja no
lluita pels primers llocs de la taula.
D'enlluernar els seus partits amb bons resultats, amb fermesa en
el terreny de joc i amb por sobre els seus rivals a la passada
temporada ha passat a jugar dubitativament i sense gens de
seguretat. Està clar que encara és prest per encendre el llum
d'alarma, però, quines poden ser les claus d'aquest canvi en la
fisonomia del Reial Mallorca?. On estan les claus perquè el conjunt
mallorquinista ja no sigui capaç de tenir regularitat en el joc i
en els resultats?. Són preguntes sense resposta ó són afirmacions
amb interrogants?
A l'hora d'analitzar el mal moment que travessa el primer equip
del Mallorca es pot començar pel primer lloc dins la jerarquia d'un
equip: la banqueta. En dos mesos de competició ja ha tingut dos
inquilins, Mario Gómez i Fernando Vázquez. L'argentí Gómez,
estendard de la continuïtat, abandonà el club burocràticament. El
gallec Vázquez el substituí agafant una plantilla sense cap fitxage
seu, amb una eliminació de Lliga de Campions i amb dues derrotes
als dos primers partits de Lliga.
Això provocà desconcert en la plantilla, canvi de sistema i nova
planificació.
Si Mario Gómez confiava plenament en Quinteros, Fernando Vázquez ni
el convoca. Si l'argentí jugava amb un 4-4-2 clar, el gallec vol
fer-ho amb un doble pivot, que encara no ha trobat, ja que Engonga
ha tingut ja tres acompanyants diferents (Nadal, Paco Soler i
Serrizuela). Si Gómez feia pública l'alineació tres dies abans del
partit, Vázquez ho fa només mitja hora abans.
I enmig de tot això, l'eliminació de la fase prèvia de la Lliga
de Campions davant el Molde noruec. La il·lusió de tota la
plantilla, la directiva i, sobretot l'afició, se'n va anar en
norris amb aquesta eliminació. Aquell dia va néixer l'anomenada
«síndrome dels darrers minuts». L'eliminatòria marcà el futur més
pròxim de l'equip. Aquells darrers minuts finals contra el Molde ja
havien aparegut contra el Madrid, i tingueren continuïtat contra el
Rayo i quasi contra el Bilbao.
A més, i en part lligat al canvi de banqueta, els nous fitxatges
no han funcionat. Quinteros i Serrizuela "els dos grans fitxatges
de Gómez" no han demostrat res; Armando no juga, Gabrich no compta,
Djokaj està «verd» i David, inèdit. Només Burgos i Nadal semblen
haver agafat la línia bona. A més, homes claus com Stankovic i
Siviero estan enguany desconeguts.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.