El Mallorca estrena Son Moix amb una derrota en el darrer sospir

Mario Gómez fou el gran protagonista abans que començàs l'espectacle. Antonio Asensio i Mateu Alemany, a qui el nus de la corbata estrenyia més del compte, explicaren una vegada i una altra que Gómez els havia garantit que sí havia entrenat els tres anys que exigeix la reglamentació vigent. I el cert és que, almanco ahir, es va asseure a la banqueta.

«Res no hi ha per amagar», havia dit Mario Gómez dimarts, i tot seguit oferí l'onze inicial. No hi va haver cap tipus de sorpresa i, com havia avançat, començaren el partit els mateixos que empataren en terres noruegues contra el Molde. Les baixes del Reial Madrid "s'havia dit que Míchel Salgado, Fernando Hierro i Morientes estaven tocats" quedaren reduïdes a Balic "en té per dues setmanes. Toshack, si més no inicialment, fou valent i alineà un equip clarament ofensiu. Així, cridà Morientes i l'anhelat Anelka com a homes més avançats, mentre que Raúl feia d'enllaç entre la línia del centre del camp i l'avantguarda. Però la pissarra queda al vestidor i, un altre cop, es demostrà que no per acumular homes d'atac es crea més perill sobre la porteria rival. Així, fou el Mallorca qui creà més perill en les primeres accions. Abans que es complís el primer minut de joc, la banqueta blanca patí el primer gran ensurt quan Quinteros no encertà a rematar una bona centrada de Lauren.