Espanya causa sensació i aconsegueix l'or en bàsquet femení

ESPANYA: Sánchez (14), Gallego (7), Begoña García (3), Pons (8), Yolanda García -cinc inicial-, Delgado (8), Peláez (4), Fonts, Villar i Llamas (13).
12/25 tirs lliures, 21/35 llançaments de dos punts, 1/18 de tres punts, 39 rebots (8 ofensius) i19 faltes personals comeses. Sense eliminades.

ESTATS UNITS: Barksdale (6), Kelly Miller, Wyckoff (2), Douglas (14), Riley (11) -cinc inicial-, Darling (3), Clark (6), Colleen Miller (6) i Walker.

13/21 tirs lliures, 16/49 llançaments de dos punts, 1/12 de tres punts, 44 rebots (14 ofensius) i 23 faltes personals comeses. Sense eliminades.

MARCADOR (cada cinc minuts): 9-4, 13-10, 22-16, 32-26 (mitjana part), 34-30, 41-36, 47-42 i 57-48 (resultat final).
ÀRBITRES: el lituà Dovidavictus i el brasiler Soares. Regular actuació.
INCIDÈNCIES: uns 3.000 espectadors en el Palau d'Esports de Son Moix que sempre animaren l'equip espanyol.
Gran triomf d'Espanya en la final del torneig de bàsquet femení. El tècnic espanyol Vicente Rodríguez guanya la partida a René Portland. Els canvis defensius, sobretot a la defensa zonal, del combinat nacional crearen problemes a les jugadores nord-americanes i sempre anaren enrere en el marcador. Espanya no encerta en aquesta partit amb els llançaments de cistelles triples, però Ingrid Pons dominà sota la cistella, amb 13 rebots, quatre d'ells ofensius.

Les pivots americanes no varen poder realitzar el seu joc interior habitual i varen estar obligades a jugar sempre contra el rellotge.
Espanya s'assegurà merescudament la medalla d'or i aconseguí així la revenja de la derrota encaixada en la final disputada a Sheffield l'any 1.991 contra el mateix adversari. Un gran triomf del bàsquet femení espanyol, amb un gran joc d'equip, que el públic celebrà amb llargs aplaudiments.