Cañizares (2), Anglomà (2), Djukic (2), Carboni (1), Farinós (2), Camarasa (2), Milla (2), Mendieta (3), Vlaovic (2), Ilie (2), i Claudio López (3).
Angulo (1) substituí Vlaovic al minut 62, Serban(1) suplí López al minut 69 i Schwarz(1) entrà per Milla al minut 73.
Roa (3), Olaizola (1), Marcelino (0), Siviero (0), Miquel Soler (1), Paco Soler (1), Engonga (1), Stankovic (1), Ibagaza (1), Carlos (0) i Dani (2).
Chupa López (1) substituí Carlos al minut 64 i Paunovic (0) substituí Stankovic al minut 59.
Esquinas Torres (Associació madrilenya). No semblava el més indicat per dirigir el partit, ja que el Madrid era un dels clubs implicats en la lluita per la Lliga de Campions. Va tenir una mala actuació. Mostrà targetes grogues a Milla al minut 2, a Carlos al minut 29, a Farinós al 35.
minut 12, pilota penjada a l'àrea mallorquinista, Roa i Anglomà xoquen i la pilota toca en aquest darrer i entra lentament a la porteria mallorquinista.
minut 51, Mendieta remata a plaer una bona passada del Piojo López.
minut 66, Ilie remata de molt a prop i marca.
Mestalla presentava un ple absolut per presenciar el darrer partit de la temporada.
VALÈNCIA:0MALLORCA:ÀRBITRE:GOLS:1-0:2-0:3-0:INCIDÈNCIES:
El Mallorca digué adéu ahir a la millor temporada de la seva història i ho va fer en un marc que no tenia bons records per al club mallorquí: l'estadi valencià de Mestalla, en què fa un any va perdre la Final de la Copa davant el Barcelona i amb el pitjor resultat per fer-ho. Perdent per tres gols a zero davant un València que va demostrar comptar amb millors individualitats i, sobretot, major concentració.
Amb aquests elements i el suport fervorós d'un públic completament entregat al seu equip, els de Ranieri varen fer desaparèixer el conjunt de Cúper del camp i varen aconseguir el seu objectiu: ser la propera temporada a Europa.
El partit va començar amb un joc viu i intens per part dels dos equips, amb un lleuger domini dels mallorquinistes, sobretot a acausa que el València els semblava deixar la iniciativa. De fet, la primera ocasió clara de gol va ser a les botes de Dani, que es va quedar sol davant Cañizares, però massa escorat i la seva rematada va recórrer la porteria valencianista de pal a pal, però en paral·lel a la línia de gol.
Cap dels dos equips no renunciaven a l'atac i Roa va haver d'esforçar-se molt i hagué de sortir als peus de Claudio pijo López al minut 8.
Pocs minuts després, al minut 12, arribaria una jugada clau. Clau i estranya, ja que Roa i Anglomà xocaren quan es dirigien a controlar una pilota penjada damunt l'àrea, ja que aquesta tocava el cos del jugador valencianista i es ficaria a la porteria del conjunt mallorquí. Pujava així al marcador l'1-0 amb què acabarien els primers quaranta-cinc minuts. I això malgrat que hi va haver altres ocasions molt clares per poder fer canviar aquest resultat, com els dos xuts de Mendieta als minuts 16 i 30 que va aturar molt bé Roa. O com la immillorable oportunitat de què va gaudir Carlos al temps de descompte quan Stankovic va fer una magnífica centrada dins l'àrea local i Carlos absolutament tot sol, i a un metre escàs de la línia de gol va fer el que semblava impossible: va rematar la pilota per damunt el travesser.
No va ser el dia de Carlos Domínguez, ja que no tan sols no va tocar bolla en tot el partit, sinó que va abandonar el seu company en la punta d'atac, Dani, a la seva sort. Un Dani que va estar, per la seva banda, molt treballador tot i el seu aïllament.
La primera meitat, doncs, acabà amb igualtat pel que fa al joc i a les ocasions, però amb avantatge al marcador.
La segona part del partit va començar amb un València més crescut, que feia pressió a tot el camp i que mantenia la possessió de la pilota, i que, sobretot, creava continuament ocasions de gol i que si no hagués estat pel recital que va oferir el ben aviat exporter Carlos Roa, la cosa hauria pogut acabar amb un resultat d'escàndol.
El davanter més incisiu dels valencianistes va ser Claudio López, però se n'anà als vestidors sense marcar, gràcies a l'actuació de Roa. Als minuts 56, 62 i 64, el porter mallorquinista va rebutjar tres forts xuts de l'ariet valencianista.
Abans, al minut 51, Mendieta havia aconseguit el segon gol valencianista, després que Carlos Roa rebutjàs una rematada a boca de canó de Goran Vlaovic i que el basc encertàs a rematar de cap una centrada des de la banda esquerra.
La segona meitat es va jugar en la seva pràctica totalitat a camp mallorquinista, la major qualitat dels jugadors valencianistes es feia patent i s'imposava sobre un conjunt mallorquinista desdibuixat i que semblava una caricatura del que ha realitzat la gran campanya d'aquesta temporada.
La contundència de què ha fet gala la defensa mallorquinista enguany, ahir brillava per la seva absència i Marcelino i Siviero no sabem en què estaven pensant, però no semblaven molt centrats en el partit que estaven disputant. Així, al minut 66 va arribar el que havia d'arribar: el tercer gol valencianista. Va ser una rematada de molt a prop d'Ilie, després de rebre una bona passada del Piojo López, que ni Roa ni Marcelino pogueren fer res per evitar que la pilota entràs a la porteria.
Amb el partit sentenciat i el Mallorca completament entregat, el València es dedicà a tocar més la pilota i a continuar creant ocasions i, potser per no fer més sang, Rainieri va retirar dels camps els dos millors homes del seu equip, Mendieta i Claudio López.
Per part dels mallorquinistes, només el porter argentí Roa va evitar el ridícul.
Al final, una gran festa a Mestalla, amb el públic fent ones, per acomiadar una molt bona temporada i un entrenador, l'italià Claudio Ranieri, que s'ha fet estimar. Ben igual que en el bàndol mallorquinista.
I en definitiva, malgrat el mal resultat i pitjor joc d'ahir, el Reial Mallorca que torna a fer història amb aquest tercer lloc (el millor aconseguit mai), i que la temporada serà a la Lliga de Campions.
I Héctor Raúl Cúper també.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.