El Mallorca s'assegurà jugar la fase prèvia de la Lliga de Campions

Festa grossa. El Mallorca jugarà la temporada pròxima la Lliga de Campions. Ahir, en un partit antològic, els homes de Cúper derrotaren el Celta i arrodoniren una jornada històrica. Que n'he vist, de plors, al Lluís Sitjar! Ahir, era l'adéu del vell estadi, d'Héctor Cúper i de la millor temporada de la història del club. El Mallorca guanyà, superà el Celta i ja és segur que la campanya que ve disputarà la primera competició continental. Qui ens ho havia de dir? I per una gran ocasió "la darrera gran ocasió" el Lluís Sitjar presentà el seu millor aspecte. Ja a l'exterior, la pissarra deixava clar que seria un gran dia. «Esgotades totes les entrades», deia vora les taquilles. I és que davant un dia històric per tantes i diverses raons no podia ser d'una altra manera. Just devora la meva localitat, un home comentava a un altre que des de fa molts anys no trepitjava el Lluís Sitjar, però que no s'havia volgut perdre el darrer partit del vell camp.

I començà l'espectacle. El resultats de dissabte passat no podien ser millors, però era del tot necessari guanyar el Celta. El Mallorca té moltes opcions d'aconseguir la segona posició, però el conjunt de Vigo havia de perdre. Les baixes en un conjunt i l'altre havien centrat l'atenció els dies previs al partit, però quan el valencià Juan Ansuategui Roca en xiulà l'inici, onze mallorquinistes s'enfrontaren amb els onze homes de Víctor Fernández.

Des del principi, el matx no trobà un clar dominador. Carlos Domínguez, abans que es complís el segon minut de joc, ens deixava veure que l'enfrontament seria vibrant. Però eren els primers minuts i cap dels dos conjunts no mostrava encara les seves cartes. Míchel Salgado va fer el primer xut a porteria, però ni el públic ni Roa no s'immutaren, ja que sortí molt desviat. Un minut després, Dani, que semblava dur encara la gorra de dormir, s'embullà en excés i un defensa encertà a rebutjar l'esfèric.

El cronòmetre volava, tot i que el joc era imprecís i xerequet. Abans que es complís el primer quart d'hora, el Celta semblà agafar el to del partit. Però el millor joc dels gallecs fou un miratge. El Mallorca començà a funcionar i arribaren les ocasions. A tot això, el públic donava suport sense aturar, però els crits d'ànim cap a Cúper morien just començar.

Paunovic, que s'entinava a mesura que el partit avançava, va fer una bona passada a Carlos, però el davanter andalús no encertà a superar Pinto, que rebutjà l'esfèric amb el cos. Dos minuts després, era Dani qui no aconseguia inaugurar el marcador després d'una magistral centrada de Carreras, que feia aleshores d'Stankovic "encara a la banqueta dels suplents.

El Mallorca era ja l'amo i senyor del partit, tot plegat. El Celta estava ferit, se'l veia sense idees i sense un clar punt de referència al centre del camp. Així i tot, abans d'arribar a la primera mitja hora, Sánchez provocà un gran esglai al Lluís Sitjar quan pentinà una passada de Revivo. Però els gallecs estaven «tocats». El Mallorca no notava les absències "Engonga, Lauren, Stankovic, a la banqueta, i López" i dominava amb claredat. Els homes de Víctor Fernández es limitaven ja a la pilotada llarga cercant Penev i poca cosa més.

En el minut 29, Ibagaza va treure un córner i Carlos s'avançà a la dormida defensa gallega per rematar al primer pal. La pilota sortí fora per poc. Tres minuts després, Carlos es quedà sol davant Pinto gràcies a una gran passada de Dani, però el davanter xutà a les mans del porter. El gol havia d'arribar d'un moment a l'altre, però...

El Mallorca havia posat setge a la porteria de Pinto, però ja se sap que quan un equip falla reiterades ocasions... En el minut 36, Paunovic "encara no se sap molt bé com" fallà una clamorosa oportunitat. La jugada continuà i Dani tampoc no encertà; la pilota anà a parar a Miquel Soler i el seu xut estavellà la pilota al travesser. Paunovic recollí el rebot i fou objecte de penal. Ansuategui Roca no ho dubtà i assenyalà el punt fatídic. Dani fou l'encarregat de xutar, però la pilota s'estavellà al travesser. L'esfèric tocà Carreras "els gallecs reclamaren que a la mà", però Ansuategui res no va veure i Ibagaza, arribant de darrere, xutà i marcà. Pinto, en aquesta ocasió, res no va poder fer. El Lluís Sitjar esclatà d'alegria i la festa i les ocasions continuaren. Carlos va fer una gran centrada, Paunovic hi ficà el cap i, quan el segon gol semblava segur, aparegué la mà de Pinto. I just abans del descans, Pinto, un altre pic molt bé, desvia un gran cop de cap de Carreras.

De sortida, res no varià en la segona meitat. Això no obstant, Víctor Fernández mogué peça ben aviat. Donà entrada a Bruno Caires en substitució de Josema cercant un punt de referència al centre del camp. La guerra tàctica era en el punt més àlgid i Cúper, que anava per davant en el marcador, introduí el «tocat» Stankovic en substitució d'Ibagaza. El Mallorca es reestructurà, passà a jugar amb dos pivots "Paco Soler i Carreras", i el partit continuà sense grans canvis. El Mallorca dominava el partit, mentre el Celta es mostrava sense recursos. Malgrat això, els gallecs podien marcar en qualsevol jugada aïllada. El temps passava, el marcador assenyalava el mínim triomf mallorquinista i es va entrar en el darrer quart d'hora. En el minut 87, mentre la pilota es passejava pel centre del camp, esclatà una gran ovació. El Tenerife s'avançava en el marcador i el Mallorca s'assegurava així la Lliga de Campions la pròxima temporada. I Stankovic, ja en temps de descompte i de falta, va fer el segon. La festa era ja així completa.