El Mallorca no perd el pas

El Mallorca derrotà l'Extremadura, amb gols de Chupa López i Stankovic, en un partit que sempre va ser controlat pels jugadors de Cúper. El dos a zero final no reflecteix en absolut la diferència abismal que es posà de manifest entre els dos equips sobre el terreny de joc.

L'afició mallorquinista que, quasi omplí el camp, rebé el seu equip com no ho havia fet durant tota la temporada. Tot i la derrota a Birmingham, el mallorquinisme agraí efusivament l'equip tot l'esforç i el fet d'haver fet gaudir com mai. L'eufòria inicial a la grada no es traduí després en joc, de tal manera que a mesura que passaven els minuts els cants s'anaren apagant i no reeixiren fins la darrera mitja hora, quan el marcador ja era clarament favorable a l'equip de Cúper. L'Extremadura, en situació de promoció, arribà a Palma amb la intenció de pescar. Volia aprofitar la ressaca de la Recopa, el cansament i l'eufòria local per intentar sorprendre. Rafa Benítez planificà un partit de contenció, disposat a ofegar el Mallorca al mig de camp i a intentar sorprendre en alguna jugada aïllada. Tanmateix, la qualitat futbolística de l'equip d'Almedralejo no va ser suficient per plantar cara a un equip, que tot i no jugar amb la claredat i la velocitat a què ens té acostumats, és infinitament superior.

L'estratègia visitant impedí el Mallorca moure's amb rapidesa i triangular. Sense Lauren per la dreta, l'equip va recórrer sempre a la banda esquerra i va limitar les seves pròpies possibilitats atacants. Chichi Soler i Ibagaza, que intercanviaven constantment les seves posicions, no podien amb els seus marcadors i mai no creaven superioritat en el centre del camp. A més, la companyia de Chupa López per la dreta mai no va ser positiva, massa accelerat i mancat d'acoplament amb la resta de companys. La defensa jugada relativament còmoda, salvant algunes jugades aïllades de Toni Velamazán per la dreta i alguns controls, sense verticalitat, de Gabrich. L'Extremadura amb prou feines no complicava la vida en atac i en defensa es limitava a obstaculitzar l'equip contrari. Exceptuant els primers quinze minuts de partit, en què el Mallorca disposà d'algunes ocasions de gols, amb jugades per la banda esquerra que no trobaren rematador o algun llançament d'Stankovic des de la banda, la resta va ser mediocre. Gaspercic tingué alguna intervenció brillant, però no pogué fer absolutament res en la rematada de Chupa López en el minut 42. L'argentí sol davant porta afusellà, sense contemplacions i encentà el marcador. El gol reanimà un partit que havia entrat en una fase agònica i en fase terminal. Ningú no semblava amb capacitat suficient per ressuscitar-lo, perquè els dos equips es passejaven sobre el camp, uns per cansament físic i mentals, els altres espantats i pensant únicament a no perdre el partit. Però, els visitants no tenien força, ni artilleria suficient per dur el ritme del partit i el gol va ser l'anunci d'una mort anunciada des del primer minut de partit.

El segon temps, amb el resultat a favor, el Mallorca encara adoptà una actitud més conservadora. Cúper donà confiança a la formació del primer temps, sobretot perquè López havia marcat el gol i calia mantenir-lo en el camp. El ritme del partit encara es féu més lent i el Mallorca controlava totalment el ritme de la pilota i el tempus del partit. Intentava penetrar per la banda esquerra, sense eficàcia, ni massa convenciment. Tot i això, Benítez sacrificà Toni Velamazán i reforçà la seva banda dreta amb Pedro José i substituí un defensa per un davanter centre. El capità Félix deixà el camp a Duré. Però el canvi d'estratègia serví perquè el Mallorca rematàs definitivament el seu equip. Stankovic, en el minut 72, de falta directa, sorprenguent tothom, posà el dos a zero en el marcador. El camp era una festa. Ones. Càntics. Alegria. Allò que faltava sobre el terreny de joc, sobrava a la graderia. La gent ho perdonava tot, perquè era conscient que l'Extremadura s'havia sumat, com a comparsa, a una festa d'homenatge, en la qual estava prohibit rebentar l'eufòria local. Amb l'equip desfet i desil·lusionat, Benítez tornà a reforçar la defensa, perquè va ser en els darres quinze minuts quan el Mallorca disposà d'espais i ocasions de jugar a la contra. Ningú ja no demanava més. El resultat era suficient. La gatera de la Recopa s'acabà ahir amb un partit que serví per tocar de peus a terra i per assumir novament la realitat de la Lliga. Amb la victòria mallorquinista, el marcador simultani esdevingué el punt de mira de públic i jugadors. Ha arribat el moment de fer càbales, de començar a estar pendents de la classificació. La victòria assegurà al Mallorca la participació a Europa i ja pot aspirar a la Lliga de Campions. Per això l'esperen tres finals. Reial Madrid, Celta i València. Quasi res!