Recital mallorquinista a Sevilla

El Mallorca derrotà, brillantment, el Betis, amb gols d'Stankovic, Ibagaza i Paunovic. El resultat final d'un a tres reflecteix perfectament allò que va ser el partit, en el qual el Mallorca sempre va ser superior. Noranta minuts de coherència mallorquinista contra les «delícies de Denilson».

Des dels primers instants de partit ja es pogué comprovar una lluita entre un Betis àcrata, acèfal i desbaratat, contra el bloc i l'homogeneïtat del Mallorca. Només la genialitat de Denilson desequilibrava per les bandes i pel centre, obligat a ser el revulsiu, l'organitzador i l'alimentador del seu equip. El Mallorca, en canvi, semblava endarrerit, recelós, expectant, però sempre creava més perill a l'àrea rival. Ja en els primers minuts Dani i Stankovic disposaren de pilotes a l'àrea de Valerio. Eren el preludi del que seria el primer gol del partit. Tot just en el minut dotze, Stankovic engaltà un xut amb la dreta que entrà per l'escaire dret de la porteria de Valerio. Amb el gol a favor, l'equip de Cúper asserenà encara més el seu joc i començà a jugar més còmode.

El Betis, ansiós pel resultat en contra, cedí tota la responsabilitat a Denilson. Ningú no era capaç de conduir l'equip. Tanmateix, les internades de Denilson mai no portaren perill i el seu equip s'havia de limitar a cercar el cap d'Oli i Gálvez, amb pilotes llançades a l'àrea. En una d'aquestes jugades aïllades, una rematada de cap de Gálvez va rebotar en el travesser. Era l'escàs bagatge ofensiu d'un equip desfigurat, que mantenia la pilota, però que era incapaç de generar verticalitat.

El segon temps, tot hauria pogut canviar. Oli empatà el partit en el minut cinquanta, rematant una falta llançada per Filipescu i posà el seu equip en disposició d'aspirant. Durant els primers quinze minuts de la represa, el Betis empenyia, però sempre desdibuixat i sense la compostura suficient per desequilibrar el Mallorca, que no perdia la paciència.

Tanmateix, en el 65 Ibagaza avançà novament el Mallorca en el marcador. Era el fruit a un joc senzill, pacient, vertical i mortífer. Quan menys s'esperava, el Mallorca tornava a demostrar que no era un visitant de pedra i deixà el Betis definitivament tocat. Clemente volgué recompondre el seu equip, però ja era tard. En una nova jugada d'atac mallorquinista, en el minut 74, Paunovic sentenciava el partit, amb un nou gol favorable al Mallorca. Amb el tercer gol pràcticament s'acabà el partit.

El darrer quart d'hora del partit, el Mallorca hauria pogut marcar encara més gols i ridiculitzar el rival. L'equip de Cúper mantenia la mateixa marxa que havia tingut durant tot el partit. Continuava al seu ritme, aprofitava els espais que li deixava el rival i aspirava a demostrar que no és un equip conformista. Els darrers minuts, el porter local Valerio es convertí en l'únic jugador decisiu del seu equip.