Un gran 'equipàs'... amb De la Peña de suplent

L'entrenador suec Eriksson compta amb homes de la qualitat de Mijailovic, Mancini, Vieri, o Salas

TW
0

El multimilionari president de la Lazio, Sergio Cragnotti, somia amb un equip campió i no plany esforços, tant personals com econòmics, per aconseguir-ho. Enguany, el tradicionalment considerat segon equip de Roma, ha fet una despesa en fitxatges absolutament astronòmica, tot amb l'objectiu d'aconseguir l'Scudetto i la Recopa d'Europa. I, de moment, i malgrat la irregularitat mostrada per l'equip, el projecte va cap a l'èxit, ja que la Lazio és finalista de la Recopa i líder de la Lliga. El tècnic escollit per conduir el projecte és Sven Goran Eriksson, que té sota les seves ordres homes de moltíssima qualitat. Això li permet continuar amb un onze d'autèntic luxe i disposar sempre d'homes a la banqueta d'extraordinari valor.

En aquest sentit, els 23.000 milions que es gastà en fitxatges Cragnotti donen fins ara el resultat esperat, malgrat que l'equip s'ha mostrat molt irregular. Entre les noves incorporacions de la Lazio s'ha de destacar el davanter de l'Atlètic de Madrid Christian Vieri, pel qual es pagaren uns 4.500 milions de pessetes. L'italià, que ha estat més de mitja temporada lesionat, sembla que es troba ara en un gran moment de joc. En tot cas, no ha estat l'únic gran fitxatge, ja que hi arribà des de River Plate el xilè Marcelo Salas, amb un cost de 3.000 milions de pessetes. A més, Eriksson incorporà homes de la qualitat del barcelonista Iván de la Peña, el portuguès Fernando Couto...

La Lazio, que tan sols ha aconseguit el títol de Lliga en una ocasió (1974), té ara l'oportunitat de rubricar una temporada extraordinària a Itàlia i a la Recopa d'Europa. Els italians ja varen estar la temporada passada a punt d'assaborir un títol europeu, però l'Inter de Milà, a la final, els superà i els deixà amb la mel als llavis.

Sven Goran Eriksson va néixer a Torsby (Suècia) el nou de febrer de 1948. Home de contrastada experiència, abandonà el futbol suec l'any 1982 per entrenar el Benfica. Des d'aleshores, ha dirigit, a més dels portugesos, en dues fases distintes, la Roma, la Fiorentina, la Sampdoria i ara compleix la seva segona temporada a la Lazio. Eriksson posa en joc un 4-4-2 en rombe que, com una de les principals característiques, presenta un gran equilibri entre l'atac i la defensa. L'entrenador, gràcies a la gran qualitat de la plantilla, té multitud d'opcions a l'hora de conformar l'onze inicial. En tot cas, avui per avui, el més habitual és el format per Marchegiani; Negro, Nesta, Mijailovic, Favalli; Almeida, Conceiçao, Nedved, Mancini; Salas i Vieri.

Així, queden a la banqueta homes de la qualitat d'Stankovic, Iván de la Peña, Fernando Couto, Boksic, Marcolin o Ballota. A la defensa, no hi ha grans dubtes, ja que Negro i Favalli se situen a les bandes, mentre que Nesta i Mijailovic ocupen la zona central.