Olazábal ja té dues jaquetes verdes

Olazábal aconsegueix així la seva segona jaqueta verda, després del seu triomf al 1994, i la quarta per al golf espanyol. Lluny queden ja els seus problemes en els peus al 1996 que li varen fer pensar que hauria d'acabar els seus dies de joventut en una cadira de rodes. Però si malgrat aquells problemes ha tornat a caminar i a jugar al golf, Olazábal en aquest Màsters ha recuperat les seves ganes de demostrar el que és la perfecció jugant.

Així, Txema ha guanyat aquest Màsters que el retorna al primer plànol del golf mundial, gràcies especialment al seu cap fred i a la seva gran tàctica que li varen permetre escapar de la persecució a la qual el varen sotmetre Greg Norman, David Love III i Steve Pate durant tota la jornada. Una jornada que no havia començat gaire bé per a Olazábal, que veia com els primers forats se li ennuegaven.

L'espanyol feia «bogey» en el tercer, quart i cinquè forats i veia com perdia el lideratge de la prova davant l'empenta de Greg Norman i Steve Pate. Però el donostiarra va tornar a demostrar un dia més que no coneix el desànim i el derrotisme, tot mostrant uns nervis d'acer. Ràpidament, va posar les coses al seu lloc i en el forat sis aconseguia un «birdie» que el col·locava amb -5, empatat amb Norman al capdavant. El Màsters semblava que es decidiria entre el «tauró blanc» i l'espanyol, però Olazábal traié a lluir la seva classe i al tram final deixà clar que el que havia fet els tres dies abans no era un miratge.