Carles Moyà, una carrera meteòrica

Però Carles Moyà ha anat passant per diferents etapes en la seva carrera com a professional. L'any del seu debut al circuit internacional, el 1995, començà a perfilar el seu futur i ja inaugurà el seu palmarès amb el primer títol ATP a Buenos Aires. El 1996 continuà la seva carrera i augmentà el llistó en adjudicar-se el títol al torneig d'Umag a Croàcia. L'any següent va ser ja el de l'explosió definitiva al circuit internacional arribant a la final de l'Open d'Austràlia perdent amb el tennista a qui ara ha llevat el número 1 mundial, Pete Sampras. La Moyamania es començà a establir com una religió més dins el món dels aficionats al tennis.

A més a més, aquell any continuà sumant títols i afegí a la llista el de Long Island. El 1998, el quart com a prefessional, arribà un altre dels seus moments històrics guanyant el primer Super-9. El prestigiós torneig de Montecarlo passà a les seves vitrines personals en el que seria un pressagi. Arribà Roland Garrós i Moyà no va poder esperar un any més per continuar la seva escalada progressiva. La final amb Àlex Corretja va ser un dels partits que més recorden tots els aficionats. Per acabar d'arrodonir el seu millor any, arribà a la final del Masters de Hanover on es tornà a trobar amb Corretja, qui en aquesta ocasió li tornà la moneda de la final de París.

Així les coses, per a l'any 1999 ja no li quedava altra fita per aconseguir. El número 1 del Món era la darrera cita que tenia amb la glòria i l'ha aconseguit sense esperar gaire, a la primera possibilitat que ha tingut se l'ha feta seva.