El Camp Nou es rendeix a la màgia de Cruyff

BARCELONA: Hesp; Reziger, Abelardo, Frank de Boer, Sergi; Cocu, Xavi, Luis Enrique; Rivaldo, Kluivert i Figo.
També jugaren Busquets, Arnau, Pellegrino, Òscar, Celades, Anderson, Giovanni, Ciric, Okunowo, Zenden i Roger.
DREAM TEAM: Zubizarreta; Juan Carlos, Koeman, Soler; Goikoetxea, Bakero, Witschge; Laudrup, Beguiristáin; Stòitxkov i Salinas.
També jugaren Jorge Campos, Alexanco, Cantona, Serna, Carreras, Roberto, Blind, Jardel, Aloisio, De la Peña, Nilis i Joao Pinto.
ÀRBITRE: Antonio Jesús López Nieto.
GOLS:
1-0: minut 44, Kluivert controla la pilota, i després de superar el porter, marca.
2-0: minut 67, Giovanni veu avançat Campos i eleva la pilota per damunt el porter.
INCIDÈNCIES: Partit amistós d'homenatge a l'extècnic del FC Barcelona Johan Cruyff. El Camp Nou registrà un ple absolut, amb 98.000 aficionats que s'entregaren des del primer minut amb els exbarcelonistes que aconseguiren a principi dels anys noranta els triomfs més sonats de la història del Barcelona, entre els quals la Copa d'Europa de 1992. Dotzenes de pancartes s'exhibiren a les grades de l'estadi, la majoria al·lusives a Cruyff.

El Barcelona més lloat de tots els temps, sota la batuta de Johan Cruyff, acabà definitivament davant la seva afició la història que va escriure a principi de la dècada dels noranta.

El barcelonisme pagà amb gratitud, en un esperat vespre, els bons moments de futbol que brindà en horabaixes de glòria un Barcelona que encandilà els amants del futbol, però que va tenir un final trist, ja que molts futbolistes acabaren sortint per la porta falsa del Nou Camp.

El partit d'homenatge a Cruyff serví perquè quasi tots els integrants del Dream Team, ja que molts no hi pogueren acudir (Romário, Ferrer, Amor, Cristóbal i Nando, entre d'altres), s'enduguin un adéu calorós.

El resultat va ser el menys important (victòria del Barcelona per 2-0), ja que l'afició s'entregà a la festa que tant desitjava Cruyff i s'aixecà dels seus llocs quan Stòitxkov i Laudrup feren una acció ofensiva, com quan Kluivert o Figo encararen la porteria de Zubizarreta o Campos.

Va ser la nit de les emocions i de retrobades desitjades. La nit de la celebració de l'inici dels actes del centenari, el novembre passat, es va trobar a faltar la calor que ahir es respirà.

Ha estat precisament amb motius de l'homenatge de Cruyff quan Laudrup ha pogut comprovar que el mal moment que va passar quan visità Barcelona amb la camiseta del Reial Madrid va ser un malson, perquè l'afició barcelonista no ha oblidat la seva màgia i el seu nom va ser cantat a la graderia amb molta força.

També va ser una nit per posar de manifest que jugadors com Bakero, Stòitxkov, Beguiristain i Koeman tenen major importància amb els anys, ja que l'afició barcelonista continua molt agraïda pel que feren.

A la grada fou difícil mantenir l'equilibri de les emocions i es donaren situacions contradictòries, quan els crits de suport es dirigien per complet als exbarcelonistes. El crit d'«olé, olé» es tornà a sentir al Camp Nou quan el Dream Team recuperà amb timidesa el famós rondo. Al final, els components del Dream Team varen fer emocionats la volta d'honor a l'estadi. Cruyff, amb la veu trencada, agafà el micròfon des del mig del camp i demanà: «Música, mestre», perquè des de la megafonia sonàs l'himne del Barcelona. Quan acabà, digué: «Moltes gràcies i fins aviat».