Futbol insular

Adéu a un bon amic Érem conscients del delicat estat de salut pel qual travessava l'entranyable amic i actual president de la Unió Esportiva Poblera Xisco Serra. Sabíem també que la malaltia que patia a poc a poc li anava minvant la seva ja de per si petita humanitat. Però el que no sabíem era que en Xisco lluitava com un lleó per evitar ser derrotat. Com sempre va fer, des del moment que es va responsabilitzar per presidir els destins esportius de la UE Poblera. Fatalment, en el decurs de la nit de diumenge a dilluns, les forces ja no pogueren més i abandonà aquest món envoltat dels seus estimats familiars, i algun amic assabentat que tot ja estava decidit. Feia menys d'un mes que vàrem tenir l'ocasió de saludar-lo personalment al camp del Binissalem amb motiu del partit que el seu equip disputava contra l'amfitrió. La forta abraçada amb què tots dos ens vàrem fondre, almenys per aquest comentarista, se sabia que ben aviat seria difícil que es tornés a repetir. El vàrem trobar tot entusiasta i quan només faltaven cinc minuts per al començament del partit, ens va manifestar que s'encaminava cap als vestidors disposat a donar ànims als seus efectius, com sempre acostumava a fer des de temps immemorial. Mai més els jugadors no tornaren viure tal circumstància que engrandia la seva petita humanitat. Es feia estimar, donam la nostra paraula que així sempre va ser. Per tal motiu, en el moment d'escriure aquest petit homenatge pòstum, no podem evitar que els ulls ens juguin una mala passada, tanta és l'emotivitat que sentim en recordar els molts anys que mitjançant l'esport futbolístic varen tenir la sort d'estrènyer l'amistat. A Catalina, la seva entranyable dona, com així mateix a les quatre filles que conformaven la il·lusionada llar, la sentida condolència de la totalitat d'integrants d'aquesta redacció esportiva. Al cel sia.