El Mallorca derrota l'Alabès per la mínima (2-1)

El Mallorca s'imposà per dos gols a un a l'Alabès, de Vitòria, en un partit marcat per les expulsions i pels canvis que introduí Cúper a la segona part. Tanmateix, l'equip mallorquinista només tingué vint minuts excel·lents de futbol, tot just entre els 54, moment en què va ser expulsat el visitant Ivan Rocha i el 74 en què l'àrbitre José María García-Aranda expulsà el segon jugador basc, Canabal. Ja contra nou jugadors i a falta de quinze minut per al final, el Mallorca ralentí el seu joc, llevà el peu de l'accelerador i encara patí més del necessari per poder aconseguir la victòria.

Cúper no trobà l'onze ideal durant la primera part. L'equip estava especialment espès davant un equip que pressionava i no deixava jugar. Només el conservadorisme de l'equip visitant durant els primers quaranta-cinc minuts impedien constatar les mancances de l'equip mallorquinista, que mai no podia superar l'estratègia que Mané havia preparat al mig del camp. Els davanters mallorquinistes López i Dani mai no rebien pilotes en condicions perquè el centre del camp illenc no existia. Engonga cercava les bandes però ni Lauren ni Stankovic podien desbordar mai els seus marcadors. Arpón, per la seva banda, no és el jugador col·locador ni rompedor que necessita l'equip. Alenteix el joc i l'embulla en lloc d'aclarir-lo. El públic, cansat del seu joc, el va escridassar sense cap casta de contemplacions.

El joc dels mallorquinistes era penós, sense dibuix, sense formes, sense ambició, sense verticalitat. Sense Roa persisteix la síndrome en defensa i la rereguàrdia de l'equip es mostra insegura, sobre a l'hora de defensar. Això no obstant, Fernando Niño que ahir substituïa Siviero va fer un bon partit, sobretot marcant Canabal, el jugador més avançat de l'equip de Mané. Aquesta acceleració i ansietat defensiva es transmetia al centre del camp, on només Engonga posava ordre i concert, però sense acompanyants, la qual cosa provocava desplaçaments de pilota llargs que obligaven els davanters a rebre la pilota sempre d'esquena a la porteria de Kike. No és extrany, idò, que al llarg de tota la primera part no hi hagués a penes ocasions de gol, tot i que el Mallorca llançà vuit pilotes des de la cantonada, curiosament, ahir, sense el perill d'altres ocasions.

L'Alabès, que havia controlat a gust el ritme del primer temps, es vingué a baix amb l'expulsió d'Iván Rocha en el minut 54. Immediatament, Cúper introduí Biagini i Paunovic per López i Arpón, amb la intenció d'introduir més ritme al partit i aprofitar els espais que li oferiria un rival amb deu jugadors. Paunovic, que havia entrat al camp en el 58, encetà el marcador en la seva primera intervenció, tot just en el minut 60. Un golàs aprofitant una jugada de contracop de la davantera local.

Havia començat el fibló mallorquinista. Les jugades d'atac se succeirien amb fluïdesa durant més de vint minuts. Tot semblava més fàcil. L'equip de Cúper tenia més mobilitat i una espontaneïtat desconeguda i l'Alabès acusava la descomposició de les seves línies, tot i que l'exmallorquinista Albístegui havia entrat al camp per donar més consistència defensiva. Vuit minuts després del primer gol, en el 68, Biagini marcà el segon, culminant una jugada de triangulació entre Olaizola i Dani. Encara quatre minuts després, José María Garcia-Aranda anul·là un gol a Fernando Niño per fora de joc posicional d'un davanter local. Hauria pogut esser la sentència definitiva, però va ser l'inici d'un temps de passió i d'agonia.

Arran d'una falta intranscendent al mig del camp, l'àrbitre amonestà Azkoitia i immediatament, com a conseqüència de les protestes va ser expulsat el davanter Canabal. L'equip visitant semblava haver signat la seva sentència definitiva, en quedar-se només amb nou jugadors sobre el camp. Tanmateix, la realitat va ser una altra de ben diferent. El Mallorca llevà el peu de l'accelerador i en lloc de sentenciar el partit es va dedicar, innecessàriament, a especular amb la pilota i a deixar passar els minuts. Les precaucions defensives de Cúper no foren suficients perquè, en el minut 88, una jugada aïllada a l'àrea local, es senyalàs pena màxima contra el Mallorca. Amb el gol de Desio, de penal, el Mallorca pagava la seva escassa ambició. Els minuts finals, amb els temps afegit de més, varen esser una agonia que hagués estat innecessària si el fibló mallorquinista no hauria acabat quan el rival estava més tocat i amb pitjors condicions anímiques.