El campionat del món de fons en carretera, més obert que mai

En molts casos pel mal moment de forma, com és la situació del número 1 de la classificació UCI, el francès Laurent Jalabert, o el guanyador del Giro i Tour, l'italià Marco Pantani, a més a més de l'alemany Jan Ullrich.

Altres per malaltia com el belga Museeuw, campió el 1996, Axel Merckx i Frank Vandenbroucke, columna vertebral de la selecció, però que demanaren al seu tècnic la baixa.

Juntament amb ells, altres com els suïssos Alex Zulle i Dufaux o els francesos Virenque i el darrer campió del món, Brochard, tampoc no participaran per estar castigats per les seves respectives federacions per estar acusats d'ingerir i traficar amb fàrmacs dopants. A aquest reguitzell de baixes s'ha afegit la d'Abraham Olano, vencedor a la prova contra rellotge individual, fa uns dies com a conseqüència de forts dolors al genoll esquerre. Així, per primera vegada en molts anys, no hi seran els guanyadors de les tres grans i el darrer campió del món.

Aquesta situació fa que el mundial estigui més obert que mai, que sigui més loteria que mai, tot i que els pronòstics previs per característiques i historial a proves d'un dia, els que més compten són els italians. Juntament amb ells, el nord-americà Lance Amstrong, guanyador el 1993 i que vol rubricar la seva recuperació per al ciclisme després de superar un càncer, i acabar amb èxit una gran temporada. Com en altres ocasions els experts en clàssiques, com els danesos i suïssos són a la llista de quasi tots els tècnics, igual que els amfitrions holandesos.