Vuelta d'Espanya: Olano sentencià al seu terreny

Des del primer punt intermig el cap de files de Banesto fou el més ràpid de tots els participants i només va cedir terreny respecte de Zülle al tram final de la cursa. Tot això, a pesar que la primera part del recorregut, sobretot els primers deu quilòmetres, no va agradar a ningú a causa del perillós traçat i de la pluja que va caure durant bona part del dematí, malgrat que quan els primers classificats, els darrers en sortir, començaren la seva actuació, els niguls es varen retirar i l'asfalt començà a eixugar-se.

Abraham Olano, que ha aguantat totes les condicions atmosfèriques i no atmosfèriques que ha hagut de patir al llarg de la Vuelta "vent, pluja, alta muntanya (terreny en què cedí poc temps), atacs de rivals, atacs de companys d'equip, etc." va sortir ahir disposat des del començament a recuperar el jersei de líder que havia «deixat» al seu company d'equip José María Jiménez. Així, amb un pedaleig fi i rodó es dirigí amb seguretat al camí gloriós del triomf, complint d'aquesta manera amb tots els pronòstics que el presentaven com a màxim favorit per assolir aquesta 53a edició de la Vuelta ciclista a Espanya.

Mentrestant, els seus rivals més directes, tant pel triomf de la jornada com per la victòria final, donaven la mesura de les seves possibilitats i tant Laurent Jalabert (ONCE), que ha corregut amb una lleugera bronquitis aquestes darreres etapes, com el suís del festina Alex Zülle, especialistes ambdós en la modalitat de la lluita contra el rellotge, cercaren la victòria, però el primer demostrà no trobar-se a les millors condicions físiques i el segon va anar de menys a més segons passaven els quilòmetres.

Qui va sorprendre tothom va ser el nord-americà Lance Armstrong (US Postal), que posà molt difícil la victòria d'etapa a Olano i a Zülle al llarg dels 39 quilòmetres de la jornada. L'excampió del món, emperò, va patir una gran davallada al darrer tram i acabà a vuit segons de Zülle i a set d'Olano.

Una de les incògnites de la jornada era saber com respondrien José María Jiménez i Fernando Escartín, eminentment escaladors, a l'hora de defensar en un terreny que no és el seu un lloc al podi de Madrid.

El Chaba va perdre segons des dels primers passos intermigs i des del començament va demostrar que la crono no és la seva especialitat. Ràpidament va cedir el mallot groc de líder que divendres havia recuperat a la serra madrilenya en favor del seu company Abraham Olano. Al final, tot i que amb dificultats, el corredor d'Àvila va poder mantenir un lloc al pòdium, que durant molts quilòmetres va estar amenaçat per Armstrong.

Mentrestant, el ciclista de Biescas, Fernando Escartín, es defensava com podia, i la veritat és que ho feia força bé, com ens té acostumats a les darreres cronos que disputa.

El cap de files del Kelme Costa-Blanca no va perdre grans minutades respecte dels rivals i avui estarà situat al segon calaix del podi de la Castellana.

Zuelle: «Aquest triomf és molt important»  

El corredor ciclista suís de l'equip Festina Alex Zülle va fer bona la seva condició d'especialista a la lluita contra el crono i es va imposar a la prova contra rellotge de 39 quilòmetres que es va disputar a la localitat madrilenya de Fuenlabrada.

Una vegada finalitzada la 21a etapa de l'actual edició de la Vuelta ciclista a Espanya, el suís feia una valoració de la seva victòria parlant en els següents termes: «Divendres vaig atacar perquè volia guanyar la Vuelta, tal com vaig fer els dos anys anteriors, però no va poder ser, ja que els meus rivals es mostraren molt ferms a les seves posicions i jo tampoc no anava sobrat de forces».

«De tota manera, pens que el triomf en aquesta contra rellotge és gairebé tan important com assolir una plaça al podi final de la prova», manifestà l'encara actual guanyador de la ronda hispana.