Volta a Espanya: Decepció per a Cagigas

Abans, el conjunt de Juan Fernández anul·là l'escapada de la jornada, protagonitzada pel ciclista de l'Espona, Matías Cagigas, que fou agafat pel gran grup quan faltaven deu quilòmetres per a la meta i després d'haver comptat amb una renda de més de tres minuts sobre el grup majoritari.

Aquell únic intent no va posar en perill el groc d'Abraham Olano, que descomptà un dia més en el seu compte enrere cap al madrileny passeig de la Castellana. Fou una jornada de reflexió en la qual els favorits analitzaren els fets de l'antepenúltima oportunitat per als escaladors i de les conseqüències en les etapes futures.

Les emocions de l'ascensió a la Laguna de Neila deixaren pas a la polèmica. Les paraules de Karmele («el líder quedà sense companys») varen tenir una contundent resposta per part de José María Jiménez («el que ha de fer és callar»), mentre Eusebio Unzúe i José Miguel Echávarri llevaren importància a l'assumpte i mostraren la seva satisfacció per la cinquena victòria de l'equip bancari.

«No se li ha de donar més importància», «Jiménez tenia llibertat per atacar i tot estava planejat», eren les frases més repetides pels directors del Banesto. En les files contràries, Escartín i Jalabert expressaven la seva perplexitat davant el salt del de Banesto en els darrers quilòmetres del coll.

Amb aquests precedents, la primera de les dues jornades que anticipen la serra de Madrid passà a un segon pla. La presència del fort vent, unes vegades en contra i altres lateral, no originà els presumptes ventalls amb els quals amenacen les anomenades etapes «de tràmit», a falta de l'emoció d'un recorregut més trencat, amb llargues rectes i sense cap resguard. El jersei groc, Abraham Olano, apartà qualsevol indici de tranquil·litat en el camí fins Lleó. «També era un dia de tràmit el dia de Saragossa i vàrem rodar a més de cinquanta quilòmetres per hora», va dir.

El seu company Juan Carlos Vicario cobrarà el sou del pròxim any d'acord amb els quilòmetres que va anar escapat (10.000 pessetes sense televisió i el doble amb ella). Amb aquest tipus de contracte Matías Cagigas hauria aconseguit un sou anual amb la escapada que protagonitzà la jornada d'ahir. L'home de Jesús Suárez Cuevas fou l'únic que amenaçà amb una temptativa l'arribada massiva que anunciava el perfil pla de l'etapa.

Cagigas va ser al capdavant durant 88 quilòmetres (saltà en el 90) i el seu avantatge acabà per l'empenta del Festina i el Post Swiss que confiaren en les opcions de Marcel Wust i Marcus Zberg, primer líder de la Vuelta, pel triomf a l'esprint final.

El millor velocista espanyol, Àngel Edo, va veure com es frustrava un nou intent per assolir la victòria. S'aferrà a la barana, després canvià cap al centre, per davant va aparèixer l'alemany Marcel Wust al qual no va poder remuntar i que assolí el seu segon triomf parcial en la ronda espanyola.