En el Dia Internacional de la Dona Treballadora, des del dBalears recuperem els noms, llinatges i rostres d'algunes de les dones que formarem part de la nostra història. Aquí una breu pinzellada de les seves històries de vida.

Francisca Vidal Tous (1851 - 1939)

“[...] Cal posar fi a la despòtica autoritat dels pares espirituals i corporals i les exigències, moltes vegades injustes, de l’espós”

Nascuda a una família obrera palmesana, amb només 19 anys Francisca fou vocal de La Virtud Social, primera associació d’obreres mallorquines de la qual es té notícia. Fou autodidacta i als anys vuitanta del segle XIX va fer classes a nines i dones obreres a l’escola que fundà amb altres feministes dins la Unió Obrera Balear. La historiadora Catalina Martorell apunta que Vidal era lliurepensadora, republicana i espiritista. Reclamava la igualtat de la dona, l’ensenyament laic i mixt i formava part de La Virtud Social, associació de “dones que per primera vegada participaven de l’espai públic amb la il·lusió d’un món decimonònic que canviava”, apunta.

Fundada el 1870 a Palma, La Virtud Social era una una associació de modistes internacionalistes que articularen un discurs d’alliberament de la dona contra la doble opressió que patien: a l’economia capitalista i a la familiar.  Martorell recalca que aquestes dones protagonitzaren l’aixecament popular contra les quintes, un sistema “injust” on les classes benestants s’alliberaven d’anar a la guerra pagant una redenció econòmica, però on les classes populars “veien com els homes eren enviats a una guerra de la que no tornarien”, explica. Les mares, dones i filles d’aquells homes foren les instigadores de l’aixecament popular contra les quintes.

Magdalena Bonet (1854 - Segle XX)

A la Mallorca del segle XIX hi havia dones que senyalaven l’església com la culpable de la ignorància que patien les dones. Dedicaren gran part de la seva vida a combatre l’analfabetisme que predicaven els sectors eclesiàstics i que les relegava a tasques domèstiques i reproductives.

La historiadora Isabel Peñarrubia apunta que, quan només tenia setze anys, Bonet ja feia mítings, publicava escrits a la premsa i predicava des de la tribuna. Va guanyar-se la seva fama de ser el martell femení del fanatisme religiós pels seus discursos anticlericals i incidents en l’educació de les dones. De fet, l’anomenaven la Louise Michel de Mallorca, recordant la figura de la històrica anarquista de la Comuna de París.

L’any 1883, Bonet era la presidenta de la junta organitzadora del Congrés Femení Nacional a Palma, projecte lligat a la Unió Obrera Balear. La historiadora Catalina Martorell explica que, contràriament al que es pugui pensar, “el feminisme del XIX a l’illa tenia molta substància”. Però la campanya de desprestigi contra les organitzadores del congrés per part de sectors catòlics obligà a suspendre’l. El rastre de Magdalena Bonet es perd absolutament a partir de 1904.

Clara Hammerl (1858 - 1931)

Mestra alemanya i esposa de Guillem Cifre de Colonya, Clara Hammerl col·laborà en l’escola coeducativa de Cifre de Colonya a Pollença, inspirada en la Insitució Lliure d’Ensenyament i basada en postulats laics, racionalistes i coeducatius que continuà oberta fins al cop d’estat de 1936. Emprenedora i empresària, Hammerl també fou directora de la Caixa Colonya de Pollença, avui encara en funcionament gràcies a la seva tasca, convertint-se en la primera directora d’una entitat bancària a l’Estat espanyol.

Maria Mayol i Colom (1883 - 1959)

“Jo voldria que les dones, en fer l’entrada a la vida pública, sabéssim desfer la barricada [...] Jo voldria que les dones que saben inspirar la pau dins la família, la sabessin inspirar al carrer”

Nascuda a Sóller però resident a França durant la infantesa, Maria Mayol va estudiar a la Universitat de Bordeus. En tornar a Mallorca participà de forma activa en el procés d’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears de 1931. Fou la fundadora i presidenta del Foment de la Cultura de la Dona de Sóller, centre d’instrucció i formació professional per a la dona. A més, Mayol va militar a Esquerra Republicana Balear i fou la primera mallorquina candidata a unes eleccions: les legislatives de 1933, on aconseguí més de 29.000 vots. Quan esclatà la guerra s’exilià a França, i, en tornar a Mallorca als anys quaranta, visqué un exili interior.

Margalida Comas i Camps (1892 - 1973)

“Tota al·lota que ha estat coeducada ha adquirit un cert sentit dels deures de les dones amb la comunitat humana, i creu, com és natural, en la igualtat d’oportunitats per als dos sexes”

Entre 1921 i 1925 es llicencià en ciències naturals i completà els estudis a Londres i París. Fou pedagoga, investigadora en biologia i professora de la Universitat de Barcelona. De fet, Margalida Comas fou la primera professora d’aquella facultat. Era feminista i partidària de la coeducació. Després de la guerra, s’exilià a la Gran Bretanya, exercí la docència i, precisament allà, fou responsable de la recollida d’infants exiliats a granges angleses. Publicà nombrosos llibres i articles, del qual destaca el llibre d’enfocament feminista ‘La coeducación de los sexos’, publicat a Madrid el 1931.

Aurora Picornell (1912 - 1937)

Fou una de les principals dirigents del PCE a Mallorca durant la II República, militant de la Lliga Laica de Mallorca i fundadora del Sindicat de Sastreria quan només comptava amb 18 anys. Molts la coneixien com ‘La Passionària mallorquina’ i participà a nombrosos mítings, esdevenint la figura més coneguda del comunisme pel seu carisma, capacitat de treball i estreta col·laboració política amb el seu company, l’agent de la Komintern Heribert Quiñones. Va morir afusellada al cementeri de Porreres la nit de Reis de 1937, juntament amb les Roges del Molinar.