El Fòrum de la Societat Civil presenta una proposta d'un nou sistema d'estrelles per als hotels, amb criteris ecològics i socials

Aquesta iniciativa, que han anunciat que presentaran en les pròximes setmanes a la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) i a la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, pretén substituir la vigent classificació establerta per l'Associació d'Hotels, Restaurants, Pubs i Cafès d'Europa (Hotrec) basat en un sistema «antic de donar confort al client» orientat cap a una direcció «insostenible».

Així ho ha indicat el membre de l'Executiva del Fòrum de la Societat Civil Jaume Garau, en una roda de premsa oferta aquest divendres en l'Estudi General Lul·lià per a presentar aquesta proposta.

Garau ha explicat que el sistema actual d'estrelles, amb un topall de 950 punts, ha patit poques modificacions amb la Llei balear de Turisme de 2022 i ha posat l'exemple que una piscina exterior climatitzada atorga 15 punts a un establiment, «amb tota la despesa d'energia i aigua que comporta», mentre que un sistema d'estalvi d'aigua només dos punts.

En aquest sentit, ha defensat que en la nova legislació només hi havia 39 punts, tots ells optatius, que es basessin en aspectes mediambientals i 45 si se sumaven els socials i econòmics.

Així, Garau ha detallat que la seva proposta del sistema d'estrelles tracta de ser «un punt d'equilibri entre hotelers, administració pública i societat civil» i que, d'aquesta manera, quan un client triï un hotel, pugui optar per un que mantengui relacions amb el seu barri, amb el seu entorn, amb els proveïdors locals, pel seu compromís amb la transició energètica i la gestió de residus.

El representant de l'entitat ha assegurat que la seva proposta està «adaptada a la filosofia de la nova llei turística balear» i estan oberts a debatre-la en una taula de negociació, a més de ser flexibles en la seva aplicació en funció de la situació de cada establiment.

En el sistema de classificació del Fòrum, la implantació de sistemes de reutilització de l'aigua per al reg passaria a valer 20 punts, front dels 10 d'ara; la plantació d'espècies autòctones als jardins també equivaldria a 20 punts, ara en suma 10; o que es faci un tractament de totes les aigües residuals aportaria altres 10, mentre que ara no afegeix cap, entre altres matèries.

En el vessant socioeconòmic, l'entitat proposa que l'elaboració i venda de productes propis passi de comptar 12 a 18 punts, que s'estableixi una regulació màxima del nombre d'habitacions per cambreres de pis en donaria 15, mentre que ara no es puntua; o que el suport a entitats ecologistes de les Balears suposi 10 punts, en lloc dels 3 actuals.

Amb la conversió d'un sistema a un altre, els hotels de tres estrelles, que requereixen un mínim de 300 punts per a obtenir aquesta categoria, passarien de necessitar 170 a 270 punts obligatoris en aspectes mediambientals i socioeconòmics. Els de quatre estrelles de 232 a 450 punts --requereixen 500-- i els de cinc de 343 a 630 --requereixen 700--.

El també membre del Fòrum, Alfonso de Oleza, ha criticat que el sistema actual no tengui cap mesura de control per part de les institucions públiques o òrgans externs i que es «supeditin a la voluntat d'inspecció de la pròpia indústria», quan és el que decideix la categoria dels hotels i els preus.

«El Fòrum intenta introduir en la relació preu-estrella, que parla de la qualitat dels hotels, uns criteris que no siguin accessoris i formin part del nucli, perquè aquells que s'adhereixin es vegin beneficiats i els que no resultin perjudicats», ha postil·lat.