Miquel Maimó Vidal23/11/22 16:14
TW
1

El grups parlamentaris del PSOE i Podemos han presentat al Congrés dels Diputats aquesta setmana una Proposició de llei per a introduir a l'ordenament tributari espanyol tres nous imposts temporals, que gravaran durant els dos següents exercicis els beneficis de les grans companyies elèctriques, els beneficis de les entitats financeres i la tinença de grans patrimonis, respectivament. Segons apunten diversos experts en matèria tributària, i com pot comprovar-se de l'anàlisi de la normativa vigent, l'afectació que tendrà el tercer d'aquests nous imposts a les Illes Balears és mínima, en comparació amb la resta de comunitats autònomes.

L'impost sobre les grans fortunes es presenta com un complement a l'impost sobre el patrimoni (IP), un impost existent des del 1991 i cedit a les comunitats autònomes que grava el grans patrimonis. Com que cada autonomia pot fixar el tipus impositiu que cregui oportú, emperò, n'hi ha que el tenen íntegrament bonificat i no recapten res, mentre que les Illes Balears té fixat un tipus màxim del 3,45% per fortunes superiors als 11 milions d'euros. La intenció d'aquest nou impost complementar l'IP fins a un tipus màxim del 3,5%, la qual cosa tendrà un major efecte sobre els patrimonis d'aquelles comunitats en què quasi no es paga IP, i gairebé ridícul a les Balears, en què l'increment serà de 0,05 punts percentuals. Això provoca que, mentre a comunitats com Madrid o Andalusia el nou impost temporal afectarà fortunes superiors als 3,7 milions d'euros (que passaran a pagar del 0% a l'1,7% en el primer tram), només es veuran afectats els patrimonis balears superiors als 209 milions d'euros.

Això no obstant, la reforma tributària proposada pot tenir una afectació diferent a les Illes Balears, aliena a la creació d'aquest nou tribut temporal. Aquesta reforma pretén, a part d'introduir l'impost sobre les grans fortunes, modificar el ja existent Impost sobre el Patrimoni per incloure en el seu fet imposable la tinença indirecta de béns immobles per part de propietaris no residents. Fins ara, els estrangers que tenen una casa o finca a les Illes Balears a través d'una societat, i no directament en nom seu, no han de satisfer l'IP perquè, malgrat diversos convenis de doble imposició firmats entre Espanya i altres països sí que ho preveu, la Direcció General de Tributs ha interpretat reiteradament que no hi estan obligats. A partir d'ara, emperò, les persones físiques sí que hauran de satisfer la quota corresponent com si fossin directament propietaris dels béns immobles gravats.