El càlcul es realitza sobre les dades de l'INE de població i llars i les dades del nivell de deute públic de 2019. Tenint en compte el deute públic de l'Administració central i de la Seguretat Social, el deute públic per persona ascendeix a 22.412 euros, que se sumen als 7.360 euros del deute públic autonòmic.
L'informe estudia l'evolució del deute de les Balears, que al tancament de 2019 es va situar en 8.863 milions d'euros, si bé en acabar 2020 era de 9.120 milions, segons les dades disponibles del Banc d'Espanya.
El deute públic de la Comunitat s'ha multiplicat per 17 entre 2000 i 2018, la segona amb major factor de multiplicació per darrere de Castella-la Manxa (24,4).
En l'anàlisi del dèficit o superàvit en les operacions de capital, l'informe destaca que «sorprèn per la seva magnitud la creixent bretxa negativa entre l'execució i la previsió inicial produïda en els anys de creixement del PIB a partir de 2015, lleugerament corregida en 2019».
Quant a les operacions corrents, l'Oficina remarca que «lluny de tractar d'aconseguir una reducció en el nivell de creixement d'aquesta mena de despeses, la tendència ha estat clarament ascendent, sobretot a partir de l'any 2013 en el qual comencen a recuperar-se els indicadors econòmics principals».
«Aquest creixement constant fa molt difícil una reducció en el nivell d'endeutament, tret que es produeixi un creixement encara superior en els ingressos», alerta l'organisme.
El 'risc moral' del deute
El document, lliurat aquest divendres al Parlament, reflexiona sobre el «risc moral» en els processos d'endeutament públic i el compara amb les conseqüències intergeneracionals del canvi climàtic. «Les persones amb més probabilitats de suportar la seva pitjor part, joves o encara no nascudes, són en gran manera diferents de les que actualment estem creant el risc del mal», apunta.
De la mateixa manera, si es produeix un endeutament públic, «les polítiques de despesa actuals no s'estan finançant amb ingressos públics actuals, per la qual cosa aquestes decisions de despesa tindran una repercussió sobre necessitats d'ingressos públics futurs el cost econòmic dels quals no se sap qui ho sofrirà ni amb quina intensitat».
En aquest context, els polítics que gestionen aquestes decisions estan «incentivats a no amortitzar el deute apujant els impostos als ciutadans actuals (que tenen a la seva mà les decisions de vot), sinó donar un cop endavant renovant venciments». «Aquest escenari és el més probable, ja que políticament genera menys rebuig, però incorpora un risc moral molt alt», raona l'Oficina.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.