TW
2

La Unió Europea va registrar una caiguda de l'11,4% del seu producte interior brut (PIB) en el segon trimestre de l'any, la qual cosa suposa la pitjor dada registrada per l'Eurostat des que va començar a elaborar aquesta estadística el 1995, la qual cosa es va traduir en una pèrdua de 5,68 milions d'ocupacions, dels quals 4,68 milions corresponen a la zona euro, segons les dades ajustades estacionalment per l'oficina d'estadística comunitària i publicats aquest dimarts.

Respecte a l'estimació preliminar publicada fa un mes, Eurostat ha revisat la caiguda del PIB de la UE en tres dècimes, des del -11,7%. En la mateixa mesura s'ha revisat la dada de l'eurozona, que s'ha situat ara en una contracció de l'11,8%, enfront del 12,1% pronosticat a l'agost.

Malgrat la millora en les dades, l'Eurostat ha indicat que continuen sent les caigudes més pronunciades observades des que van començar les sèries cronològiques en 1995. En el primer trimestre de l'any, la caiguda trimestral del PIB va ser del 3,7% en l'eurozona, mentre que en el conjunt de la Unió Europea va aconseguir el 3,3%.

Entre aquells països les dades dels quals estaven disponibles, la major caiguda de tota la UE va correspondre a l'Estat espanyol, amb un descens trimestral de la seva economia del 18,5%. Per darrere es van situar Croàcia (-14,9%), Hongria (-14,5%), Grècia (-14%), Portugal (-13,9%) i França (-13,8%). Les menors caigudes es van observar a Finlàndia (-4,5%), Lituània (-5,5%) i Estònia (-5,6%).

En comparació amb el segon trimestre de 2019, el PIB de l'eurozona va experimentar un descens del 14,7%, enfront del 15% de l'estimació preliminar, mentre que a la UE el descens va ser del 13,9%, en comparació amb el 14% previst a l'agost.

El major descens anual va correspondre també a l'Estat espanyol (-22m1%), per davant de França (-18,9%), Itàlia (-17,7%) i Portugal (-16,3%), al mateix temps que els descensos menys acusats es van registrar a Irlanda (-3,7%), Lituània (-4%), Finlàndia (-6,3%) i Estònia (-6,5%).