Ivan Miró: «Les forces que van impulsar l’economia solidària van ser l’ecologisme i el feminisme»

Què és l'economia social i solidària?

Podríem dir que és un àmbit socioeconòmic diferent de l'àmbit del capitalisme o de l'economia mercantil, que també és diferent de l'àmbit de l'economia públic-estatal i que és un àmbit d'activitat econòmica específic que està conformat per moltes iniciatives diferents. Bàsicament iniciatives tant de caràcter socio-empresarial com comunitari i que afronta la resolució de les necessitats en tota la cadena econòmica: la producció, el treball, el consum, l'estalvi, la gestió, les cures, la distribució, etc. I ho fa amb unes pràctiques d'autogestió, d'equitat, de democràcia econòmica, de cooperació i té diferents formats, pot tenir un format cooperatiu, un format associatiu o comunitaris.

Podríem situar-la com una economia d'allò comú?

Sí, és una economia que estaria relacionada amb la dimensió d'allò comú. No confondre amb l'economia del bé comú, que és una teoria econòmica concreta de Christian Felber, que des del nostre punt de vista és una teoria econòmica que es basa en la moralització del capitalisme. Nosaltres parlem d'una economia diferent que no és mercantil ni estatal és social. Aquí entren elements com la propietat col·lectiva, la producció, el consum, la gestió democràtica, la socialització dels excedents. Aquests serien alguns trets de l'economia social i solidària diferents de l'economia del lucre, que és la base de l'economia mercantil.

Diries que hi ha diferents tipus d'economia?

Sí, autors com Karl Polanyi ho han treballat molt. Hi ha hagut economia d'intercanvi, de redistribució, de mercat, de reciprocitat, del do, de la donació, l'economia de treball domèstic, dins l'economia patriarcal. Històricament hi ha hagut una economia plural. Hi ha una diversitat de formats econòmics. El que passa és que històricament hi ha unes sempre hi ha hegemonies i ara estam en una època hegemònica de l'economia mercantil barrejada amb un pes important de l'economia publico-estatal.

El que volem destacar és que nosaltres no entenem l'economia social i solidària com un tercer sector i dedicar-nos al que el mercat i l'estat no volen: nosaltres volem transformar el conjunt de l'economia.

En una entrevista a Catalunya Ràdio apuntaves que el cooperativisme és la generositat feta sistema? Com es trasllada això a la realitat?

Aquesta expressió fa referència al fet que les persones tenim diferents pressions internes com la competitivitat i la cooperació, i les societats també tenen aquestes tensions. Aleshores que el cooperativisme és la generositat feta sistema, és el que en altres èpoques també se li ha anomenat economia de la fraternitat. És a dir: que no és una economia que està basada en l'egoisme permanent com l'economia mercantil, amb l'ambició del guany i els beneficis. En el cas de l'economia social i solidària allò econòmic és una eina: la cooperativa és un instrument, no és un fi. Per tant, es tracta de satisfer les necessitats i aquestes són de molts tipus:poden ser individuals, però també poden ser socials. Aleshores, l'ethos o la filosofia de l'economia social i solidària no es basa en l'egoisme. Això no vol dir que no satisfaci necessitats individuals, però no té com a objectiu el lucre.

Consideres que el cooperativisme qüestiona el model econòmic capitalista?

A nivell micro el cooperativisme és molt diferent d’una empresa mercantil. L'empresa mercantil és propietat privada, les decisions les prenen els accionistes de capital i, per tant, el poder polític dins una empresa mercantil el té qui té més accions. Qui té més poder econòmic té més poder polític. Una cooperativa és propietat col·lectiva de tots els seus socis i la presa de decisions és horitzontal, les persones tenen dret a votar independentment del capital social. Aleshores, contraposant els dos sistemes econòmics, la cooperativa és una alternativa, en el sentit de democràcia econòmica i política. Una altra cosa és que el cooperativisme tingui la voluntat de ser una alternativa sistèmica al capitalisme. Sí que hi ha hagut èpoques que l'ha tingut, com els anys 30, en que el cooperativisme volia abolir el capitalisme i construir una nova societat; i hi ha hagut altres èpoques que el cooperativisme s'ha conformat en ser operar al voltant d'una lògica de mercat capitalista. Per això, l'economia solidària el que planteja és que el cooperativisme ha d'estar en un marc d'un model econòmic transformador i aspirar a canviar les relacions econòmiques.

Si el cooperativisme suposés una amenaça al model econòmic capitalista, seria legal?

A l'Estat espanyol la primera llei de cooperatives es va fer 70 anys després de les primeres cooperatives; en aquell moment la força era l'associació obrera. Les cooperatives són regulades per les lleis de cooperatives. I les lleis es fan als parlaments amb uns interessos polítics determinats. Aleshores, depèn de com es configuren les lleis de cooperatives tindrem cooperatives més o menys transformadores.

Les cooperatives no impliquen transformació social, en si mateixes?

Algunes transformacions sí que les impliquen, la propietat col·lectiva és més transformadora que la propietat individual. Per exemple, en l'ús dels excedents les cooperatives tenen l'ànim de lucre limitat i, a vegades, no tenen ànim de lucre. Per tant, amb l'ús de "beneficis" o excedents, les cooperatives poden fer polítiques socials, poden fer una política col·lectivista. Les lleis de cooperatives obliguen a col·lectivitzar un mínim aquests excedents. Si hi ha una lectura liberal de la llei de cooperatives, aquests mínims seran molt baixos. Llavors, pots repartir els excedents entre persones individuals. Per això, l'important és que hi hagi una consciència col·lectiva i un moviment cooperativista que faci que les cooperatives no siguin unitats aïllades que funcionin dins el mercat capitalista i individual, sinó que hi hagi una aposta de cooperativització de la societat i de l'economia.

Apuntes també en una entrevista a que aquest tipus d'economia pretén cobrir les necessitats de les persones, i no el lucre. La realitat d'avui en dia és ben diferent, com podríem fer entendre això a la gent?

Hi ha filosofies i ètiques diferents. Jo crec que una persona si té cobertes les necessitats de remuneració, de salut, d'educació, d'habitatge, etc, per què ha de voler a finals d'any tenir més beneficis? Pot ser per reinvertir-los en altres projectes. Aleshores, existeix una ètica del lucre il·limitat, d'aquesta cobdícia del capitalisme, que finalment no sé si aconsegueixen una plenitud existencial major o menor però ho fan a costa del patiment de molts de milions de persones i de la destrucció dels recursos naturals. Aleshores crec que hi ha d'haver un nou paradigma del que és la felicitat col·lectiva i de satisfacció de les persones. Si a final d'any com a cooperativa hem pagat bé els nostres salaris, hem pagat els lloguers, tenim una mica de recursos per millorar les nostres condicions de vida, etc., cal seguir acumulant la forma privada?

A l'acte sobre economia social i solidària al local del GOB explicaves que des de La Ciutat Invisible també dedicau una part a la recerca, quins tipus d'investigació feis?

Tenim tres línies d'investigació. Una és la història del cooperativisme obrer: ens dediquem a rescatar la memòria cooperativa de tot el cooperativisme obrer de consum i de producció des del seu origen fins el franquisme, quan va ser destruït i invisibilitzat durant 40 anys, i la democràcia de mercat tampoc ho va voler recuperar amb massa entusiasme. Aleshores recuperem la memòria com una estratègia per generar un relat per l'actualitat i que no sembli només una qüestió nostàlgica o historiogràfica, sinó de sentir-nos-en part d'un en el qual els nostres avis i àvies també eren cooperativistes. I fer entendre que no és una cosa que ara ens inventem nosaltres, sinó que sempre s'han creat iniciatives d'economia popular als Països Catalans.

Aquí, per exemple, vam descobrir la cambra regional de cooperatives catalanobalears, la primera organització moderna del cooperativisme que coordinava Catalunya i les cooperatives obreres de Mallorca.

L'altra línia és l'anàlisi i el diagnòstic de tot el que és l'economia social o solidària actual. En aquest sentit treballem des del diagnòstic a nivell local. També estudiem l'àmbit metropolità i ara també fem una recerca sobre el cooperativisme local a Barcelona.

I, finalment, hi ha una tercera línia que és l'economia feminista, que aquesta la coordina l'Elba Mansilla juntament amb altres col·laboradores, i s'encarreguen d'analitzar tots els circuits de cures, de la reproducció, etc. Estudien tot el que s'anomena sostenibilitats col·lectives, és a dir, com l'economia feminista fa una proposta organitzativa diferent dels equips humans que no aposta per les jerarquies.

Com neix La Ciutat Invisible?

Vam néixer el 2005. Veníem d'experiències associatives anteriors, dels moviments socials locals del barri de Sants, que té una certa tradició de lluita popular i d'autogestió. Aleshores vam decidir que si volíem practicar l'autogestió a nivell polític també era interessant practicar-ho a nivell econòmic i intentar crear alternatives al treball assalariat i precari, i alhora ser un referent de nous imaginaris socials.

Creus que moviments socials com l'ecologisme o el feminisme poden confluir amb el cooperativisme?

A Europa les dues grans forces que van impulsar l'economia solidària van ser el feminisme i l'ecologisme. La vella economia social està molt desvinculada al moviment obrer del XIX però la nova economia solidària és post 68, amb l'emergència de les dones un altre cop com a protagonistes polítiques i la crítica al model industrial. L'economia feminista ha qüestionat l'economia social i solidària tal com s'entenia i l'està millorant i ampliant. Per altra banda, la gran part de les iniciatives d'economia social i solidària actuals integren el principi ecologista, com per exemple, Som Energia.

El teu darrer llibre, 'Ciutats cooperatives', què ens ofereix?

Bàsicament és una crítica a la ciutat capitalista actual, a un model de ciutat que descansa en una economia orientada a l'apropiació privada de la ciutat pel capitalisme global i una economia que no vetlla per les necessitats de les persones, sinó pels interessos del mercat. La idea de ciutat cooperativa és pensar si és possible un altre tipus d'economia urbana en la qual l'economia s'entengui com una eina per satisfer les necessitats dels seus habitants que no hagin de ser desnonats ni acomiadats de la ciutat capitalista, sinó que puguin ser habitants d'una ciutat que es regeix en formes de propietat col·lectiva, gestió democràtica i orientada al servei del bé comú. I és una temptativa de pensar les ciutats des d'un punt de vista de l‘economia social i solidària.

Tenint en compte la realitat socioeconòmica de Mallorca, i el monocultiu intensiu del turisme. Com podríem aplicar el cooperativisme aquí?

Jo crec que el cooperativisme aquí ja té una tradició. Hi ha unions de cooperatives, com el cooperativisme d'ensenyament, que té molta força a Mallorca. El cooperativisme està molt arrelat des de fa més de 100 anys a l'Illa. En tot cas, crec que fa falta un reconeixement mutu entre tots els sectors diversos de l'economia social i solidària, com a Catalunya. És un procés viu de reconeixement. Aquest tipus d'economia no neix del cel i cau al damunt, sinó que és un procés polític de reconeixement. La clau és la intercooperació. Crear projectes econòmics conjunts on intercanviem béns i serveis entre nosaltres i generem el mercat social. Aquesta és la dimensió econòmica de l‘economia social i solidària: el mercat social i la intercooperació per acabar democratitzant l'economia i democratitzar també el conjunt de la societat.