Les Balears no podrien complir l'objectiu de deute imposat fins al 2040

En una conferència a Palma, Escrivá ha censurat que es marquin «objectius inassolibles» per a les comunitats autònomes perquè pot dur «a desentendre's i renunciar a intentar arribar a aquest objectiu». A més, ha defensat la necessitat de canviar el marc normatiu fiscal perquè «no funciona i no s'aplica bé».

La conferència ha estat organitzada pel Cercle d'Economia de Mallorca i la Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques de
Balears, en el Centre Cultural Sa Nostra de Palma. Ha estat presentada pel president del Cercle d'Economia, Andreu Rotger, i ha comptat amb la participació de la consellera d'Hisenda, Catalina Cladera.

Durant la conferència, Escrivá ha destacat les «grans diferències» entre comunitats en despesa per habitant, ha xifrat la fractura entre la que més gasta i la que menys en uns 1.000 euros.

També ha negat que no s'utilitzi la capacitat normativa pròpia de les autonomies ja que entre la comunitat que més recapta i la que menys hi ha una diferència de dos punts del PIB, ha assenyalat. No obstant això, el president de l'Airef ha matisat que no troben evidències que les comunitats pitjor finançades usin la seva capacitat normativa per ingressar més.

Així mateix, Escrivá ha qualificat «d'extraordinàriament feble» el marc institucional sobre el qual es prenen decisions en matèria fiscal.

Objectius homogenis

El president de l'Airef ha insistit que és «indesitjable» que es fixin objectius homogenis per a totes les comunitats i ha recordat que a Europa «es fixen objectius diferents que tenen en compte la factibilitat».

Sistema de regles fiscals més simple

El president de l'Airef ha considerat que és necessària una reforma normativa per millorar el marc de disciplina pressupostària, en línia amb les tendències a nivell internacional i amb la normativa europea.

En particular, les regles fiscals «haurien de ser més senzilles i estar adequadament jerarquitzades», de manera que el deute públic «operi com ancora de la política fiscal sostenible a llarg termini, la regla de despesa serveixi com a eina d'estabilització a mitjà termini que permeti assegurar la convergència amb l'objectiu de deute i que l'objectiu de dèficit sigui l'instrument a curt termini, guardant coherència amb la regla de despesa».

D'altra banda, José Luis Escrivá ha insistit que la reforma del sistema de finançament autonòmic ha de combinar-se amb les d'altres administracions i hauria d'anar acompanyada d'una eliminació progressiva dels mecanismes de finançament extraordinaris.

Encara que, en aquest sentit, ha recordat que «en absència de mecanismes de finançament com el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), algunes comunitats poden tenir importants riscos de sostenibilitat».

Cladera demana que l'Airef tingui un paper més important

Per la seva banda, la consellera d'Hisenda, Catalina Cladera, ha demanat que l'Airef tingui un paper més important en qüestions de política fiscal i en particular en la reforma del sistema de finançament, per exemple formant part del comitè d'experts i fent propostes «i que el Ministeri les tingués en compte».

Cladera ha tornat a insistir en la importància de la suficiència financera per a les despeses bàsiques de la Comunitat i s'ha mostrat d'acord amb que «cal avançar cap a una major responsabilitat fiscal».

Cladera ha recordat que l'objectiu de deute «és un objectiu a llarg termini» i per això ha reclamat que quan s'abordi el sistema de finançament també es tracti la condonació d'una part del deute de les comunitats i deixar-la al voltant d'un 15% del PIB.