El Consell de Política Fiscal i Financera d'aquest dijous ha aprovat el nou objectiu de dèficit autonòmic per a l'any vinent, situat en el 0,6%. El nou sostre de dèficit ha tirat endavant amb el vot en contra de Catalunya, el País Valencià i les Balears. Les autonomies governades pel PSOE s'han abstingut. La reunió, presidida per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el ministre Cristóbal Montoro, també ha aprovat un límit de dèficit del 0,3% per a l'any 2018 i arribar a l'estabilitat pressupostària el 2019.
La xifra aprovada és fruit d'un acord aquest mateix dijous del govern espanyol amb el PSOE, que ha permès elevar una dècima l'objectiu inicial del ministeri d'Hisenda, situat en el 0,5%. A canvi del suport en el dèficit, els socialistes han negociat amb els conservadors un augment del 8% en el Salari Mínim Interprofessional.
La majoria de les autonomies han acabat acceptant el topall de 0,6%, tot i que a l'inici no la trobaven del tot satisfactòria. A l'arribada al ministeri, els responsables dels diferents governs autonòmics han fet referència a la necessitat de «consens» de cara a tancar un pacte sobre el dèficit. El més dur ha estat el conseller d'Hisenda i Model Econòmic valencià, Vicent Soler, que ha anunciat el seu vot en contra de «tot el que es decidís en el CPFF» perquè creu que és «impossible que el seu executiu pugui complir qualsevol objectiu de dèficit a causa de l'infrafinançament» que denuncia que pateix.
A la sortida de la reunió, el vicepresident català, Oriol Junqueras, ha valorat negativament els objectius de dèficit aprovats al CPFF i ha dit que són xifres que «estan absolutament allunyades del que necessiten i mereixen els ciutadans».
Per la seva banda, Cristóbal Montoro ha defensat que la «consecució dels objectius de dèficit és absolutament fonamental» per a la credibilitat d'Espanya, la credibilitat de l'estat de les autonomies i per «afiançar la recuperació econòmica i la creació d'ocupació».
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
-Totalment d´acórd am lo que díu el "Mierdileño" i altres. Las 3 comunitáts esmentadas hem d´estár ben agermanadas amb tot ailló de interés comú ,(llengua, cultura, finançament, infraestructuras, espais de televisió compartits, etc, etc.).- Ja he dit áltres vegadas que el Estát fá servir a las 3 comunitats com a vacas lleteras per donar de mamár a tot "quisqui".- Tením la puta desgraçia por lo vist de que al ser 3 de las comunitats mes productives i amb més esforç fiscal del país ho hem de pagar en rebre menys inversión en infraestructuras i menys recursos per cápita com es pot comprobar per internet (concretament Catalunya ocupa el nove llog. siguent la comunitat que en conjunt contribueig amb més PIB a la nació (un 19 i pico %) , practicament la quinta part i de veritat ja n´estem fins allá.- que no nos vinguín per tant "los nacionales" amb romanços ja que la maquinaria d´hisenda no para de munyr (si al menys ho fei-hin manualment nos podrían munyr un áltre cosa i tendríam alguna gratificasió)....ejem.....
Balears, valencians, i catalans, sempre agermanats contra es feixisme espanyolista.
Compañons. Jo no som catalá ni mallorquí ni de cap part perquè me treuen defora de per tot. Jo som un pobre gamberro imbècil, que escriu aquí perquè sap que molesta Quan és s'estiu, també memvaich a sa playa a dir coses lletges a ser mamás amb nins petits que encara no s'han recuperat de s'embarad i a ses señores veies. Som així de agut i de intelugent.
Si no existissin els Països Catalans, tampoc existiria Espanya, perquè tothom hauria fuit o s'hauria mort de fam. En tot cas, només els bascs i els murcians podrien aguantar sense nosaltres, ja que són els dos únics auto-suficients.
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
Tia! Foresters i mallorquins renegats! Siempre unidos por una España granse i libre. Qui estima Mallorca no la destrueix!
Curiosament la raó sempre tomba cap a la unificació de criteris, si els Països Catalans no exiteixen, perqué sentim i pensam diferent de les altres autonomíes? sería casualitat si no esdevengués tantes vegades el mateix resultat en diferentes qüestions. Mentres tant "ells" feran una estació de tren a un poble de 26 habitants a la línia del AVE Madrit-Galicia que costará més de 4,000.000 € Seguim esperant el Corredor Mediterrani, Pare Noel ooohjoojoóó duimos aquest regal, perque els reis no mos fan cas. @ Bernat, son les dues cosas. Salut i força i un dia menys del conte enrrere.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc. Cadascun d'aquests és un feixista, segons en "Tià" fals.
Balears, valencians, i catalans, sempre agermanats contra es feixisme espanyolista.
Ara ja poden venir els trolls espanyolistes a dir que "los paises catalanes no existen". Vatualmón si existeixen! Existirien encara que no volguessin perquè espanya els roba, maltracta i humilia a tots per igual! Per cert, els trolls espanyolistes tipus "Tiá" i companyia deuen cobrar un bon sou del cni, perquè si ho fan gratis o bé no viuen a les Balears o són masoquistes i caps de fava perduts.