Una independència de Catalunya no acordada amb l'Estat espanyol tindria un efecte negatiu en una proporció semblant per a les dues economies, en reduir-se les relacions comercials bilaterals, segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona.
El cap del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, ha explicat que a Catalunya aquest fet eventual l'afectaria amb una reducció molt significativa del PIB, mentre que Espanya quedaria més afectada en termes de saldo comercial, ja que incorreria en dèficit comercial i, per tant, li restaria viabilitat i sosteniblitat financera a llarg termini.
Segons Rovira, les dues economies són «perfectament viables» per si soles i, si hi hagués una independència acordada, això no tindria cap efecte sobre les relacions comercials de les dues parts, mentre que un conflicte perjudicaria les dues economies en una proporció semblant.
Rovira ha subratllat que els efectes negatius de la independència serien molt asimètrics, amb molt més impacte sobre el sector industrial i les grans empreses.
L'estudi valora les possibles vies que podrien comportar una reducció del comerç bilateral entre Catalunya i Espanya en un escenari conflictiu a mitjà termini -de tres a cinc anys-, amb un boicot comercial i l'anomenat 'efecte frontera', i calcula quin impacte tindrien sobre el PIB diferents escenaris de reducció d'aquestes relacions comercials en funció de la «intensitat» del conflicte.
Cauria la riquesa
En el millor escenari, amb un conflicte «moderat», l'informe calcula que el comerç bilateral es reduiria un 10%, la qual cosa comportaria una caiguda del PIB català de l'1,1% i de l'espanyol -sense Catalunya- del 0,3%, mentre que en l'escenari de més conflicte es calcula una reducció del 50% del comerç bilateral, cosa que comportaria una caiguda del PIB català del 5,7% i de l'espanyol de l'1,4%.
Tot i això, Rovira ha subratllat que és «gairebé impossible» que es doni el pitjor escenari, ja que voldria dir que cap empresa que fabrica productes exportables a Catalunya vengués fora de les fronteres catalanes.
Saldo comercial
Tanmateix Espanya quedaria més afectada en termes de saldos comercials -relació d'exportacions i importacions-, ja que les dues economies parteixen, segons l'estudi de la Cambra, d'escenaris molt diferenciats: Catalunya va registrar l'any passat un superàvit comercial del 10,7%, mentre que el d'Espanya -sense el Principat- va ser del 0,4%.
Així, si el comerç bilateral es reduís un 10%, el saldo comercial de Catalunya seria del 9,6% sobre el PIB i el d'Espanya del 0,1%, però si la reducció dels fluxes comercials fos del 20% Espanya ja incorreria en un dèficit comercial del 0,2%, i en el pitjor escenari -caiguda del comerç bilateral del 50%-, Catalunya mantindria un superàvit del 5% i Espanya un dèficit de l'1%.
Després de ser preguntat sobre si la independència de Catalunya comportaria un retorn a la recessió, Rovira ha argumentat que ara mateix, l'economia catalana es troba en una etapa molt fràgil perquè està començant a sortir de la crisi, però ha assenyalat que «si es produís d'aquí a un o dos anys, quan s'hagi consolidat la recuperació, l'impacte quedaria molt més esmorteït».
Una independència unilateral del Principat perjudicaria a tots
En canvi, la Cambra de Comerç de Barcelona assegura que l'economia catalana i l'espanyola són «perfectament viables per si soles» en cas que el procés sigui pactat
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
És una llàstima no disposar d'un aparell que pugui transportar les persones en el temps. Podríem començar per en "mallorquí" i enviarlo al 30/12/1229; l'endema li pegaria un nosequè veient arribar el rei Jaume I envoltat de catalans!!!!!
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Me fan una enveja! Si per aqui no hi hagués tants forasters inadaptats, també podriem partir amb ells i deixar el vall de llàgrimes que és Espanya.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Xesc Bujosa, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, etc.
Però deixar la relació amo-esclau ens beneficiaria a tots.
Als mallorquins ens aniria collunut perque ens llevariem de damunt als quatre feixistes pancatalanistes que hem de sofrir a ca nostra. Quin gusterrrr
Sobretot pels balears, perque l´Estat Espanyol voldria rescabalar els ingressos deixats de recabdar a Catalunya, sucant-nos fíns la darrera gota de sang.
Eh! Nosaltres també volem partir d'Espanyada!