En declaracions després de la xerrada 'Com recuperar els teus diners' duita a terme a l'Hotel Saratoga de Palma, la delegada d'Ausbanc a Balears, Isabel Martorell, ha indicat que a nivell estatal hi ha devers 900.000 persones afectades per les preferents, la major part de les quals eren «petits estalviadors».
En aquest sentit, ha detallat que el perfil dels individus «atrapats» normalment es correspon amb gent «molt major», «fins i tot amb problemes d'alzheimer», persones que no saben llegir i escriure, o «molt joves sense coneixements».
«Són estalviadors de tota la vida que es fiquen a productes d'alt risc sense tenir-ne consciència», ha dit Martorell, qui també ha recomanat a aquestes persones que reclamin davant els serveis d'atenció al client de les entitats bancàries «demanant la devolució íntegra de la inversió».
A més, en el cas de les participacions preferents de Caja Madrid ha manifestat la necessitat d'estar pendent de qui pot acudir a l'arbitratge.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Les preferents de LA CAIXA, un gran perill. Què passa que se'n parla tan poc de la Caixa?
La usura no ès ètica. Religiosament no se pot fer usura o cobrar interessos. Els bancs i caixes han de esser usades per guardar o estotjar doblers.
A veure si n'aprenem: 1) Els estalvis no poden estar tots al mateix banc. 2) Els estalvis no poden estar tots ficats dins bancs. 3) Els bancs no regalen els doblers. Qui vulgui interessos grossos, que estigui ben preparat per entomar riscos grossos. Jo vaig deixar de ser client de la Caixa quan vaig calcular la doblerada que hauria de tenir a la meva llibreta per empatar amb els interessos la comissió de manteniment. Vaig anar a la meva oficina de tota la vida i els vaig dir que havia arribat a la conclusió que amb ells era impossible estalviar. I no pogueren oferir-me res.
A mi també em foteren a LA CAIXA.
A mi em foteren 36.000 E. per confiar amb LA CAIXA. Client durant 42 anys des del primer sou, i quan les vaig dur els doblers vaig dir el mateix de tota la vida: - Els vull com sempre: a plaç fixo però que els pugui treure en cas de necessitat. Com tota la vida. - Bé idò . Vine demà a firmar. Com des de feia 42 anys. Hi vaig anar, vaig firmar sense llegir ( de totes maneres ni el meu misser ho entén) i al cap d'uns mesos em vaig donar compte de l'estafa. La darrera frase que les vaig dir davant els clients, abans de partir per començar el plet que duc, varen esser: - El 1931, la gent enfurida va cremar convents. Ara cremaran Bancs! I a esperar... I hi ha gent que ni tan sols cobra els interessos!. I el Govern ho permet! Està a una clàusula quasi invisible i inintel·ligíble del contracte. "Si el Banc diu que no pot, no pagarà interessos" vol dir la cosa misteriosa. Un robatori! I en Rato diu que: "Yo no vendí ninguna". Efectivament, les va fer vendre als empleats. No oblidem que el 1966 el pare i l'oncle de Rodrigo Rato anaren a la presó per provocar la fallida de dos Bancs deixant la gent a la pobresa. I ara el fill. Valenta família! Flamada!!!